Fer una crítica d’un disc no és tasca fàcil. Bé, en el cas que vulguis fer-la bé, és a dir, ser just amb el grup, amb el moment de la seva carrera, amb les tendències de mercat, amb la seva història, amb el que s’espera d’ells … Totes aquestes coses han de ser tingudes en compte. No és el mateix avaluar un nou grup local, sense diners, sense mitjans i sense discogràfica, que el vuitè treball d’una banda internacional de primer nivell amb una discogràfica capdavantera a l’esquena, una producció de primer nivell i tots els recursos haguts i per haver que et mantenen en la primera línia de foc fins i tot per inèrcia. Senzillament no són comparables, a uns has de tractar de donar-los suport i donar-los una empenta si  els detectes que tenen fusta i sembla que volen fer les coses bé, mentre que amb els segons has de ser més exigent.

Em passa una cosa així amb els americans més que archi populars 5 Finger Death Punch. Encara no sé com s’ho han fet, però han aconseguit una popularitat més que sorprenent i aclaparadora a nivell mundial, fins i tot amb el tipus de música que ens proposen. Van començar molt forts, agressius i canyers i es van anar amansant potenciant melodia, mitjos temps i comercialitzant cada vegada més els seus treballs. Amb els problemes amb l’alcohol del seu cantant pel mig, pertorbant l’estabilitat i la calma de la banda, van aconseguir, després d’uns àlbums no a l’altura del que es pogués esperar, editar aquell “And Justice For None” que ens va sorprendre positivament. El millor sens dubte en uns deu anys.

F8“, és el vuitè àlbum dels nois dolents de Las Vegas, àlbum que, si avaluem així, sense més, a “botepronto” és més que correcte. Té els seus moments agressius, els seus moments més agressius i els seus moments melòdics (fórmula Metallica-Slipknot-Nickelback). Temes plens d’energia i molts d’ells amb prou ganxo. Moments en el disc en què no saps si estan fins i tot cabrejats amb tu o se t’estan declarant. Sí, així de boig en alguns moments, però correcte. Sí, més que correcte fins i tot diria, en termes generals m’agrada. Podria arribar-li a posar un notable, baix, però podria arribar al notable.

Si em ve per comparar-lo amb el seu anterior “And Justice For None“, el situo per sota, sense cap dubte, més perquè “And Justice …” és millor que “F8” que perquè “F8” sigui pitjor que el seu anterior. I si a més em ve per tenir en compte el currículum, la fama, els recursos, la més que consolidada trajectòria en aquesta primera línia de foc de 5FDP, “F8” se’m quedaria curt i no passaria el tall de les meves expectatives. A vegades és difícil explicar el per què, però posar sobre la taula tots els ingredients i antecedents que tens sobre la banda, és la millor i única manera d’afirmar que 5 Finger Death Punch demostren: D’una banda, estar en un bon moment de la seva carrera, tant enèrgic com compositiu, però d’altra banda, estar més allunyats dels seus orígens i més propers a intentar conquerir encara a més públic provinent dels afores del Metall.

Està clar que tenir aquesta barreja tan dispar d’entre uns Slipknot / Metallica / Nickelback, els pot molar als pijitos xulos no gaire seguidors del Metall però que busquen alguna cosa amb el que fer-se els mascles davant de les nenes. Però els que ja som de “pelo en pecho” i vivim el Metall des de dins i des de fa anys ja, esperem alguna cosa més que un “F8” que, ens pot agradar més o menys depenent del dia en què ens agafi, del nostre humor i de les ganes de matar que tinguem en aquests moments. Sol ser una mica variable en el temps…

Sergi