Katatonia City Burials

Hi ha un programa de televisió que es diu Storage Wars, en què una colla de frikis es reuneixen en una subhasta per tal d’intentar comprar trasters abandonats al millor preu. Un cop l’han comprat, l’objectiu és aconseguir treure el màxim benefici econòmic de tota la merda que hi puguin trobar, i resar perquè hi hagi algun tresoret amagat.

Doncs bé, així m’he trobat jo, fent una mena de Storage Wars per intentar rascar tot el que he pogut d’aquest nou àlbum dels Katatonia. Calia? Des del meu punt de vista sí. Un grup que ha creat obres com “Brave Murder Day” o “Last Fair Deal Gone Down”, entre moltes altres, té molt crèdit acumulat.

Ja us avanço que aquest traster no té cap tresoret amagat. Sí que podem rascar alguna cosa: “Behind the blood” i “Rein” són els temes més potables en el seu conjunt, i després també podem rescatar moments de “Heart So Divide” i “Neon Epitaph”, però és clar, això només dona per fer un EP, no un disc de 48 minuts.

Des de la sortida del grup de Fredrik Norrman i coincidint aproximadament amb el moment en què algun il·luminat va decidir situar a Katatonia en l’esfera del Prog, aquest grup suec està en una mena d’espiral autodestructiva de la qual no aconsegueix sortir. Després d’haver-se situat durant els 90 com a un dels grups més influents de l’escena Death/Doom Metal i d’haver-se reinventat a principis dels 2000 per modernitzar el seu so, ara fa uns anys que estan en una mena de crisi d’identitat en què semblen voler fer cas a l’il·luminat aquell al que fèiem referència fa un moment.

Amb “City Burials”, Katatonia han utilitzat una tècnica de màrqueting curiosa: editar com a single anticipatori el tema més avorrit i soporífer de l’àlbum com volen dir “tranquils, si sou capaços de superar això, a partir d’aquí tot fa baixada”. I sí, és cert, no hi ha res pitjor que “Lacquer”, però això no és consol suficient.

En el futur seguirem mantenint cert interès en els nous àlbums de Nyström i Renske, i no serà perquè hi tinguem gaire fe, sinó perquè sempre és una bona excusa per fer una bona sessió de repàs a la discografia de Katatonia. I és que durant la preparació d’aquesta ressenya he acabat escoltant més cops el “Brave Murder Day” que no aquest nou “City Burials”.

Ivan Cateura