Schlagwetter és un grup alemany que curiosament fa metall gòtic-industrial o neue deutsche härte, per a res semblants a grups com, per posar un exemple així a l’atzar, Schlagwerk, grup alemany que fa metall gòtic-industrial (o neue deutsche härte).

Schlagwetter (que és el nom que es dóna a l’explosió de grisú, el gas de les mines) porten poc més de 4 anys en el seu haver i aquest Bis in den Tod és el seu segon disc.

Malgrat el nom, no resulten ser cap explosió per al gènere, ni vénen a renovar res, com tampoc aporten massa. Això sí, la part bona és que no s’han tirat cap a la banda dels Oomph!, Eisbrecher o Megaherz que últimament estan saturadíssims de grups, tant veterans com novells, tot i que no igualment saturades de qualitat o originalitat.

Schlagwetter han cregut ser millors que tots aquests i se n’han anat directament a competir amb Rammstein. Com els ha sortit? Doncs psié, per dir-ho de forma tècnica. Els temes més Rammstein no estan malament, però tampoc arriben ni a intentar eclipsar als Rammstein clàssics. Que als Rammstein actuals és fàcil eclipsar-los? Sí, però ja ho fan ells mateixos. Si penses en Rammstein o cerques una cançó seva, no buscaràs res dels últims 15 anys, aniràs a lo bo. Doncs el mateix passa amb aquests nouvinguts, no els compararàs amb l’últim que han fet, els compararàs amb el que tens en la memòria musical, i aquí no poden competir.

És quan s’allunyen de sonar a Rammstein que Schalgwetter ens ofereixen quelcom mínimament interessant, en cançons com Das Kind, Goldener Reiter o Brich dein Schweigen, on se’ls albira un mínim de personalitat i possibilitat de so propi. I això, comptant que és un gènere saturadíssim, és una cosa a tenir en compte.

Lluís XXIV