La trajectòria d’aquests suecs poc coneguts anomenats Skintrade podria ser catalogada de prou curta i alhora pobre. O podria ser també catalogada de prou llarga i confusa al mateix temps. Sense saber res d’ells fins a la data, va arribar aquest “The Show Must Go On” a les meves mans per ressenyar, i després d’un parell d’escoltes vaig voler conèixer una mica més sobre ells. No perquè em flipés el disc ni perquè cregui que estem davant un grup prometedor o alguna cosa així. La veritat és que no. El disc és correcte, sense més, i fins i tot a manera particular podria de forma subjectiva compartir amb vosaltres que a mi no és que m’hagi agradat massa. Però això, com en tot, és cosa de gustos. Massa “classicot”, “antiquat” i “pastoril” per a mi. Però a qui li agradi el Hard Rock de tint supermegaclàssic, amb alguna que altra influencia a Led Zeppelin sense anar més lluny, i altres bandes de caràcter molt clàssic, probablement els agradarà aquest àlbum.

Doncs resulta, que l’origen dels esmentats Skintrade data de 1992. Sí, sí, gairebé 30 anys de trajectòria musical que es resumeix en un disc homònim de debut, un any després; una pila de concerts pel seu país natal i per Europa, durant els dos següents anys, incloent festivals; algun que altre premi i ràfegues de reconeixements a nivell internacional. Sense poder assimilar tanta càrrega positiva, la banda va decidir separar-se, no fos que l’èxit i la fama els convertís en carn de “Mort de la Setmana” al Paranoia Metal Show.

El temps va anar passant, en forma d’anys, i el clam i la pressió del públic cap als membres de Skintrade era tan intensa que la banda va decidir, 16 anys després, reunir-se de nou. Imagineu què bons havien de ser aquests Skintrade en aquella època perquè els fans clamessin durant 16 anys per la seva tornada. Any després, 2012, la banda no va tenir més opció que editar nou treball, i sí, com tot sentit comú indica i encara sota aquesta gran pressió del seu públic, es van veure obligats a gravar el seu Best Of, titulat “Past And Present” (títol ben trobat com podreu observar). El contingut del cd, i permeteu-me citar textualment del seu website oficial “va incloure 3 noves cançons i 12 clàssics”. 3 noves cançons lligaria amb la paraula “Present” del títol del disc, mentre que els 12 clàssics … sí, lliguen amb la part del “Past” i entenem que bàsicament vindria a ser el seu homònim disc de debut de gairebé 20 anys d’antiguitat.

L’aclamat i esperat disc de retorn, no es va fer esperar més d’un any, “Refueled“. Per descomptat, saben quallar els títols a l’estat de la banda en cada moment, això és innegable. Dos anys després, “Scarred For Life” va ser el seu següent àlbum, sembla ser que escrit pràcticament durant la setmana després de l’edició del seu antecessor, mostra clara de la inspiració del moment.

Scarred For Life” el 2015 … i ara estem en 2020, així que … 5 anys d’espera aquesta vegada i sí, el títol torna a valer la pena, “The Show Must Go On” (brutal), títol que deixa clar que volen seguir oferint-nos més meravelles imaginatives d’aquestes seves per més temps.

Sé que la crítica és llarga i sobre el seu disc gairebé no dic res però és que és molt més divertit un resum de la seva carrera que centrar-se en el seu últim disc. Jo m’ho he passat molt bé, de veritat. El colofó ​​final és que ni es molesten a actualitzar informació a la seva pàgina web oficial des del 2015, demostrant com de motivats i per la tasca de vendre el seu producte i les seves noves iniciatives estan. Senyors de Skintrade: M’heu fet passar una molt bona estona.

Sergi