Nova i potser darrera edició confinada, al pograma número LXX, ja veurem com van les coses. De moment, el que sí sabem és que recuperem l’agenda de concerts, tot i que de concerts no presencials si no confinats i online.

I comencem amb discos homònims que no són homònims però que poden batre el rècord de discos homònims sense ser homònims, com són els Lucifer, uns que són força aprop de ser australians sense ser-ho massa.


I comencem amb alegria i desparpajo, i és que tenim als Katatonia, també coneguts com els reis dels chiqui-parks, amb tota la festa i disbauxa característiques de l’inici del programa.


Comencem amb les novetats, i ho fem tot singlaires, perquè tenim anticipamentes dels modernills Add1ction i de la ex nena Disney, els The Pretty Reckless.


Més singles, uns que estarien menys centrats que no pas la mitjana de la humanitat, són els Avatar, que també ens presenten nou single anticipatori, tot groovero.


De singles evolucionem cap als EPs, on, d’una banda hi tenim als Chaos Magic, gent de mal fer logos, però de bon contractar penya, i els Behemoth… gent…. gent xunga fent coses menys xungues.


Ara sí que anem per uns australians d’Australia, com són els cangunerus progs Caligula’s Horse.


I més animals, els Horisont, que ja que no els ha quedat el disc del tot bé, com a mínim no han maltractat la vaca de la que han tret l’esquella.


I tornem als progs, aquests no són del tot dolents tot i ser francesos i tenir cançons massa llargues, són els Equals Infinity, tot el contrari dels Horn, pagans víkings.


D’aquí, passem a dues novetats, uns desconeguts amb poques ganes de lligar que fan un death metal ultra tècnic prou bo, els Symbolik, i una penya de gent coneguda i poc modesta que fa algo passable com els Gathering of Kings, que són la versió rockera de la familia reial espanyola, n’hi ha molts de coneguts que cobren, però pocs que treballin.


El nostre webmàster ens recorda als Elvenking dins la seva secció, una gent que destaca per ser simpàtica sense saber si ho són massa.


A la recomanamenta de la setmana, una altra novetat, els Arise in Stability, japos que fan coses típiques occidentals, però amb un toc oriental que fa que no soni tant occidental… més o menys.


Amb en Sergi salten dubtes aterradors amb els quals no sabem si podrem viure, entre els que tenim:

– Si en Sergi no surt a les 8, la gent s’oblidarà de com s’aplaudeix?

– Quin malalt mental és el que etiqueta als grups?

– Què té a veure el Thrash amb cançons llargues i complexes?

Tot un seguit de dubtes universals als que intentem donar resposta en aquesta secció tan aclamada… quan es fa a l’hora que toca.

Dins del mort de la setmana avui viatgem fins a Leipzig, la Meca dels runners, on hi trobem a en Robert Horn i als Walking Dead on Broadway, gent que fa Deathcore però que sap anar a buscar què tenen de bo els altres estils, com el màrqueting al món del Black Metal.

Tot això i més, com resoldre el dubte de si un cantant té dret a celebrar el dia del treballador, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Clickeu aquí per anar-lo a descarregar