Molts ja n’haureu sentit a parlar d’ells, ja que són la sensació d’aquestes últimes setmanes. Com van dos pavos i decideixen muntar un grup de rock sense guitarres ni baixista? Això de no tenir baix… mira, s’entén, perquè cal aguantar al baixista que el porta, explicar-li les coses mil i una vegades i tot això… però… guitarres? Why not?

I ja, el segon dubte que es pot presentar: Com nassos Century Media, discogràfica emblemàtica del món metalero on les hi hagi, va i fitxa a un grup sense cordes? Bé, val, per allà encara pul·lulen Van Canto, ningú sap per què, ja que, després del primer disc de sorpresa, la resta és… bé, millor dit, no és.

Doncs suposo que aquí també han jugat amb l’efecte sorpresa, un so nou, una proposta original i un resultat molt digne i entretingut, sent capaços de fer una mescla del so d’uns Rolling Stones i dels Royal Republic que estan on fire últimament. I això, fet tan sols amb veu, bateria, i teclats (amb samplers i coses d’aquestes). Sí, ja sé que no podem barrejar dues coses i que al resultat final hi hagi un terç dels elements emprats, però vaja, admeteu-me l’analogia.

És sorprenent? Moltíssim. És original? Com la copa d’un pi. És el disc de l’any? Aquí ja no arribem, són tres cançons concretes, quatre tirant llarg: Voodoo, Then Million Slaves, The Flying Carousel i Mamãe, és a dir, la meitat d’un disc (que arriba justet als 40 minuts), sent la resta bastant de farciment.

I parlant de tetes operades i altres tipus de farciment, aquestes quatre cançons que sí que estan bé, et fan moure, t’agraden… però et deixen amb la sensació que, malgrat ser l’originalitat de la proposta… amb un parell de guitarres (i potser un baix, però això ja és dubtós), quedarien més consistents i completes.

El que em porta a pensar que potser l’han cagat, que pot ser que siguin uns molt bons compositors que haguessin triomfat amb una formació més normal i corrent, però que ara tothom els coneixerà per ser els que no porten ni guitarres ni baix, i no podran sortir d’aquest estereotip, quedant tant o més limitats que els anteriorment esmentats Van Canto.

No sé, potser haurien hagut de donar-se a conèixer com els que tocaven amb la tita fora, i així haguessin pogut disposar de més llibertat creativa, però no sé si ara tindran massa recorregut com duo rocker.

Lluís XXIV