Després d’una lleugera aturada de poc més de 35 anys des del seu últim disc, torna el guitarrista holandès a la seva reeixida carrera en solitari que els seus fans més fidels i que segueixin amb vida, gaudiran de ple.

Per al qual no sàpiga qui és Vandenberg, direm que és un paio que va estar a bona part de l’època daurada dels Whitesnake, i també va tenir el seu projecte en solitari al costat d’ex-membres de Rainbow, Ozzy, Foreigner… pel que la música que feia anava per allà.

Després de diversos intents de reunió i fitxatges i expulsions, torna amb una banda de músics holandesos no massa coneguts fora d’Holanda, tot i que al seu país, el bateria Koen Herfst té els seus estudis d’enregistrament i una bona fama, i el baixista Randy Van Der Elsen és més conegut per ser dissenyador gràfic… que dic jo… per a una vegada que un baixista té cert talent, no veig jo que s’hagi aprofitat massa amb aquesta portada.

Per a les veus sí que ha creuat davanteres i ha anat a buscar el xilè Ronnie Romero, de Lords of Black i Rainbow, cosa bastant intel·ligent vist el que ha fet Vandenberg en aquest disc.

I què ha fet en aquest disc? Doncs un “”””homenatge””””” als grups dels que ja s’inspirava als 80, i continua fent exactament el mateix.

Identifiquem clarament riffs de Led Zeppelin, Deep Purple, Rainbow i Whitesnake, això sí, amb un parell o tres de notes canviades, perquè no es digui que és una còpia descarada.

El resultat? Doncs un grup que, curiosament i de forma totalment sorprenent i inesperada, ens recorda a Led Zeppelin, Deep Purple, Rainbow i/o Whitesnake.

Els fans de les bandes anyenques suposo que ho gaudiran molt, però jo… gairebé que em quedo amb les cançons originals.

Lluís XXIV