Si portem temps insistint en que la tríada ionkiputera americana (Buckcherry, Papa Roach, Mötley Crüe) estaven en caiguda lliure, i que la superpoblada i mal comptada tríada ionkiputera sueca anava de gom a gom (Backyard Babies, Turbonegro, Crashdïet, Gluecifer -tot i que siguin noruecs-, Hank Von Hell, Hardcore Superstar, The Hellacopters, etc…), doncs ara se’ls presenten nous candidats.

Highride s’han editat el seu propi disc per a intentar entrar en aquest no gaire exclusiu club, però sí replet de gent coneguda i reconeguda, sigui pels fans o pels seus camells.

La proposta no és massa original: són unes tornades bastant inspirades en Turbonegro, i uns ritmes més propis dels Hardcore Superstar… cosa que així, a nivell definició, et fa aixecar les orelles i parar atenció.

Però aquí els ha faltat alguna cosa, i no és el productor, ja que aquest és en Tomas Skogsberg (curiosament, productor de Backyard Babies i The Hellacopters). Els ha faltat algú que sabés a quin públic anava a dirigir-se això i que prengués les regnes de les mescles, perquè els ha quedat conceptualment bé, però a nivell sonor… per a dir-ho així com tècnicament… descafeïnat.

És una llàstima, perquè temes com Superstarblind, No Plan B o Sweet Driver estan molt ben resolts, amb un bon equilibri entre lo punkarra i lo comercial… però aquesta falta de potència et distancia una mica de la música, com si tinguessis la sensació que és quelcom punkarra… però per a punkarres joves decorosos i innocents… que vindria a ser tot l’oposat a un punk.

Llàstima, perquè, com dic, la base és bona, i el disc podria haver tingut un bon grapat de singles de nivell… però de moment, hauran d’esperar-se a la guarderia infantil de la tríada ionkiputera sueca.

Lluís XXIV