Està bé això que el grup ja es posi la nota que considera adequada com a títol del disc, així estalviaran temps a moltes webs i revistes que posen aquestes notes.

A veure… si nosaltres poséssim notes, segurament no seria un 20… un 12 o un 13 sobre 20… podria ser.

Aquest és el projecte personal de l’actriu de sèries i cantant (fins ara de versions i col·laboracions) finlandesa Netta Laurenne, també coneguda per tenir una rara malaltia que li provoca moltes calors de cintura cap amunt, prova d’això són les fotos de promoció, del single… etc…

S’ha ajuntat amb el bateria de moda en el metall melòdic finès, Rolf Pilve, que és a Stratovarius o Solution .45, i va estar a Dreamtale o Beyond the Dream entre d’altres, Teenu Mäntysaari, guitarra de Wintersun, i el baixista i teclista de Tracedawn.

Així doncs, ni són uns desconeguts, ni són aquí per al lluïment exclusiu de la Netta, quedant per saber si han estat els músics que han aconseguit aquest metall melòdic amb un toc modernet i canyero, o si bé la Netta Laurenne ja buscava això quan els va fitxar.

A la veu, ens allunyem del típic grup de veu femenina amb agudets i crits, portant-nos més a un encreuament de la Magali Luyten dels germànics Beautiful Sin i les Butcher Babies o Sinergy a les parts més canyeres.

Amb tot això, tenim un bon resultat, sobretot en els temes més potents i moderns, com Wall of Silence, Hey Motherfuckers, Those Who Burn o Troublemaker, mentre que els més melòdics queden una mica en segon pla, no resultant tan xocants i atractius, i menys quan temes com The Game està massa inspirat en la famosa Titanium que ha versionat tothom, Netta Laurenne i el seu grup de versions inclosos.

Resultat una mica dispar, encara que amb bona nota per a ser un debut, això sí, no seria un 20 sobre 20.

Lluís XXIV