Últim programa de la història de la humanitat del Paranoia Metal Show, si no és que s’han tornat a equivocar comptant el calendari maia, però vaja, segur que sí, perquè, a més, coincideix en ser el programa número LXXX, maco perquè sí, quasi no caldria ni fer-ne més.

Però no tot és dolent, perquè gràcies al Sr. Maia, aprenem a comptar amarrant-nos als michelins d’algú altri, que no és moc de pav.

Segueix la corba de les novetats en clara descendència després d’haver-se estabilitzat, mentre esperem un rebrot, tant de novetats musicals com de novetats mortístiques, que ja costen de trobar.

En l’apartat de les novetats musicals, avui fem una visita ultra ràpida al nou disc dels Mushroomhead, que no aixequen cap perquè deuen estar mirant al terra buscant bolets. Per sort, posem ordre amb els The Loyal Order, el seu hard rock mudernill i la seva gran originalitat que comença ja amb editar un disc homònim.

No seria el tiu més ordenat del món, tampoc el candidat a un premi Nobel de física quàntica, però és un tiu molón, en Hank Von Hell que va a rebuf del seu ex-grup, Turbonegro, a l’estela i seguint les passes, les de la pista de ball.

Per gaudi i disfrutamenta del nostre webmàster, avui us presentem els Medicated, gent que per sort fa death-thrash i no thrash-death, que canvia molt la cosa entre l’un i l’altre.

Amb els Hail Spirit Noir avui us descobrim la combinació exacta per a crear un grec a nivell experimental, millor persona que iogurt, o no… però grec en definitiva.

I com a darrera novetat, els The Bishop of Hexen, uns blackies que, segons com es miren, o millor si no es miren, poden arribar a semblar glamies.

Deixant de banda les novetats, tornem a la fi del món, perquè avui els Sorcerer ens hi posen una bonica banda sonora d’Epic Doom Melòdic.

També aconseguim trobar la part positiva a la fi del món de la mà dels Fair to Midland, i cançons de lletres profundes i existencials com poques, com pot ser Rikki Tikki Tavi.

Seguim amb experiments, i és que arriba la secció del nostre webmàster, on descobrim les comidas healthy que fins i tot poden referir-se a alguna cosa de menjar.

Avui ens recorda als Mandragora Scream, millor banda sonora per videojocs que no pas grup amb una gran carrera musical.

La recomanació del dia, encertada quasi de casualitat en quarta ronda, són els Me and That Man, tot i que tothom hagués jurat que eren els Turmion Kätilöt.

Gràcies a en Nergal i col·legues, aprenem els diferents sistemes de calefacció central de les esglèsies…

Dins del mort de la setmana, ens reprimim d’amenaçar a amenaçar de fer una crida, ja que primer ens hem d’esperar a veure si s’acaba el món o no, així que seguim tirant d’arxiu i, per segona setmana consecutiva, seguim sense poder parlar de músics a la secció, així que repetim amb un baixista de Thrash i tendències blackies.

Descobrim que el creador de la Columbia Britànica patia de Parkinson i que l’esperança de vida dels baixistes de Thrash no és massa alta, que tampoc és que calgui que ho sigui, perquè ja de joves arriben al punt àlgid de la seva carrera.

Tot això i més, com la millor forma de resumir noms de grups de forma que sigui una caricia a les nostres oïdes, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar