Seguim mantenint la corva aplanada en quant a novetats després d’unes quantes setmanes, pel què ens oferim als governs del món per a donar-los consells i explicar-los metodologies vàries i diverses sobre el tema.

Havent superat una fi del món més del que teníem previst, sembla ser que la propera fi del món començarà a les platges, i tothom hi està anant avui a acomiadar-se’n.

Les poques novetats d’avui es veuen anticipades per un parell de singles, tot grunxaires, uns Seether en la seva ona més seriosa per una banda, i uns Sevendust que es posen a soundgardejar.

Abans d’anar pels discos nous en si mateixos, intrínsecament parlant, ens posem tot eròtico-lúdico-festiu-estiuenco-terroristes amb dos temes que són la bomba, amb els Kontrust per una banda i els Lord of the Lost per l’altra per acontentamenta dels molts oients de VOX que tenim.

No sabem com ni d’on, però ens sorgeix el dubte de la nit: els progs són persones encara que sagnin? Per resoldre-ho haurem d’esperar a què s’acabin les investigacions del Covid i poder recaudar diners per a investigar tot això.

Anem ja per les novetats, i les comencem tot faldilleres amb els Feuerschwanz que ens ajuden a demostrar que la ressaca és la millor eina per pronunciar bé l’alemany.

I tornem al tema del Covid, perquè els Acherontas ens demostren els pros i els contres de la mascareta dins del món del black metal.

Si no sou de mascareta, us podeu fer ultra-religiosos com els Righteous Vendetta que, a més, fan una digi-evolució cap al post-hardcore que els permet completar el seu catolicisme amb tenir una hòstia ben aprop.

Qui són més de donar que de rebre, són els francesos Exocrine i el seu porc degollat sorgit d’Stranger Things, lo típic del death-prog gabatxil.

Finalment, tenim els Carach Angren que són una gent que, en no fer servir mascareta, s’han de preocupar més pel maquillatge que no pas per la seva música, i els Unfaithfull, que van fent el seu death melòdic a la seva bola.

Parlant de gent que va a la seva, en Sergi el tenim perdut entre subseccions i, quan es troba, ens recorda als Tenacious D, musical i cinematogràficament.

I la recomanamenta de la setmana, un xic acusada pel daltonisme incipient provocat per la ressaca, és la dels Red.

A diferència de l’Espanyol RCD, avui, per segona setmana consecutiva, ens n’anem cap a Victoria per conèixer el mort de la setmana, en aquest cas, els morts, que són dos, però només un repeteix com a baixista de thrash, l’altre també era thrashero, però sabía tocar alguna corda més.

Ara que podeu tornar a marxar de vacances, us descobrim la Califòrnia de la Columbia Britànica i aprofitem per donar idees als museus d’art contemporani per a senyalitzar els lavabos a través de la música.

Tot això i més, com l’esperança de vida d’un baixista de thrash que ve a ser la seva vida útil, o el perquè la gallina va creuar el carrer mentre escoltava thrash, al programa d’aquesta setmana:

Ir a descargar