Winter’s Verge són una banda xipriota de power/melodic metall que, ningú sap per què, van començar amb aquest estil al 2008, una època en què ja aquest estil no donava per a més.

I ara, 12 anys després, amb aquest ja són 5 discos i un EP, i sembla que segueixen endavant. Cert és que han passat de Massacre a una discogràfica més petita com Pride & Joy Music, però també és cert que han de tenir alguna cosa per poder fitxar per Pride & Joy.

I sí que tenen alguna coseta, malgrat ser un estil que ja no dóna més de si, sonant-nos tot a escoltat milers de vegades, uns cors èpics que ja avorreixen i una base rítmica que no ha evolucionat en els darrers 25 anys del gènere.

El que tenen és una certa elegància, amb un vocalista que podria forçar i pujar més, però que, per sort per als nostres timpans, es queda en tons acceptables sense usar el falset, resultant en una veu sòbria i amb cos.

Curiós és que van començar creant un univers mitològic, el regne de Tiberion, on han anat evolucionant i creant històries… que sempre és millor que ser Tierra Santa, anar agafant tots els volums de la “Enciclopèdia històrica per a nens”, i anar fent copy-paste.

Em sobren passatges (i temes sencers) instrumentals, si han provat de donar-li un to més èpic al disc amb ells, el que han aconseguit és que l’oient perdi l’atenció i no sigui un disc per a escoltar-lo tot seguit, si no que els fans del power melòdic, seleccionaran un parell de temes del disc i ja està.

No està malament per a ser power, no molesta, no ens destrossa els timpans, no hi ha lletres que facin vergonya aliena, no tenim “steels in the skys” ni merdes de l’estil, ni avorreix per repetició… i tot això ja és molt dir tractant-se de power.

Lluís XXIV