Ends With a Bullet és el grup que ha format Liam Espinosa després d’aquell grup d’original nom i que no sabem ni què significa ni d’on haurà sortit, anomenat… Liam Espinosa.

Com ja coneixereu tots a Liam Espinosa, i, qui no, podrà deduir-ho fàcilment pel nom, és un productor i compositor suec que, veient les merdes que editaven els grups de metalcore melòdic i similars, va decidir que no era tan difícil fer-se famós, primer va començar a Youtube, i després ja va passar a gravar-se els seus propis discos.

Per a aquest projecte es va ajuntar amb l’ex Dead by April/Nightrage i Death Destruction, Jimmie Strimmell, que poc després d’iniciar el camí, va deixar el grup per problemes personals. També deixa la banda al cap de poc Marcus Rosell, el bateria, per a fer el recorregut contrari a en Jimmie, és a dir, per a anar-se’n a Dead by April. També desapareix d’escena el baixista, Diederich Castro, encara que en aquest cas, no sabem el motiu… com si importés.

Es queden al grup en Liam i el guitarra Eric Bogren, a qui suposo que en Liam li havia de pagar més perquè era l’únic amb nom suec perquè colés que eren suecs…

Quina diferència hi ha entre Liam Espinosa en solitari i Ends With a Bullet al qual van deixant sol? Doncs, musicalment, gairebé cap. Sí que com Liam Espinosa se’ns en podia anar del metall al rock passant pel pop sense vergonya, però encara que Ends With a Bullet es classifiqui com Modern Metall o Death Melòdic perquè hi ha algun crit i/o gutural per allà barrejat… es nota aquí la mà d’un productor, que dóna la casualitat de ser ell mateix, donant com a resultat temes fastigosament comercials.

Això no sempre és dolent, doncs, si se sap fer bé, hi ha coses que colen, diguin-se Nickelback, per posar un exemple així com a l’atzar.

I, de fet, com quan Liam Espinosa treu discos com Liam Espinosa, hi ha alguns singles que sí que colen, per comercials que siguin, i tenen el seu què.

Ni de broma això és Modern Metall o Death Melòdic, estaria en un metall alternatiu en l’ona d’uns americans Nonpoint amb alguna veu una mica més agressiva… en l’ona d’uns Disturbed. Però el que hem dit, hi ha cançons que colen i se t’acaben enganxant, encara que no sàpiguen l’estil que fan.

Lluís XXIV