orbit culture nija

Fills del Groove Metal sofisticat i experimental dels Gojira i, per tant, néts del Groove Modern/Djent de Meshuggah, Orbit Culture són un dels nous referents de la tercera onada de renovació d’un dels gèneres més rítmics i rebenta-cervicals del Metal.

Vam descobrir-los amb el seu anterior “Rasen” de 2016, i des de llavors sembla que hi ha hagut una bona neteja interna, perquè d’aquella formació ara només en queda el seu guitarra i vocalista, en Niklas Karlsson.

Aquest rentat de cara ha portat a Orbit Culture a agafar tots els seus elements més característics i potenciar-los per presentar aquest nou “Nija”. Han engranat una marxa més pel que fa a contundència rítmica, han incorporat nous sorollets i efectes de guitarra per equiparar-se als seus compatriotes Humanity’s Last Breath, han fet un tractament de veus i conceptes èpics que ens recorden força al dels grecs Septicflesh i, finalment, també han decidit…potenciar la melodia.

L’únic però de “Nija” precisament el trobem en l’equilibri entre la melodia i la contundència. En alguns temes els ha quedat genial, com en l’inicial “At The Front” o amb “Open Eye”, un tema que aconsegueix posar-te les piles en qüestió de 10 segons, i en altres talls com “Behold” s’han quedat just a la frontera entre lo melòdic i lo embafador.

En el seu conjunt, la nova aposta d’Orbit Culture els ha quedat més que bé, però es pot percebre el risc que corren de voler acaparar molt de públic i que això els dugui a convertir-se en un més d’aquests grups de Metal Modern que utilitzen melodies vocals emo per explicar-nos les collejas que rebien a l’institut.

Ivan Cateura