Romuvos com a nom tal qual, es refereix a la voluntat de recuperar la religió ètnica pagana de la zona del Bàltic abans que els cristianitzessin diguem… gairebé que els la destrossessin lleugerament en contra de la seva voluntat amb croades i cosetes d’aquestes.

La música d’aquesta gent es basa en el folklore i la mitologia bàltica, havent-n’hi algun d’ells que ha estudiat el tema durant anys, per a treure aquest disc on cada cançó versa sobre una batalla contra els croats.

Fins aquí, bé, el que, si anem aprofundint en diferents aspectes… doncs potser no tan bé. Com el fet que hi hagi lituans, alemanys i israelians en el grup… cosa que et fa preguntar si l’israelià es prendrà massa a pit això d’enderrocar l’aconseguit mitjançant les croades i retornar les creences sostretes.

Després hi ha el tema de la línia temporal… si en 700 anys no han aconseguit recuperar gairebé res… cal seguir intentant-ho? És tan difícil reconèixer que els cristians aquí van poder amb ells?

En el que a la música es refereix és potser massa seriosa i intenta ser massa fidel amb el folklore original, resultant-me, com a mínim a mi que no tinc massa res de bàltic, excessivament lineal.

Això sí, aquesta serietat en el plasmar el folk d’avantes, tot i que amb instruments actuals, fa que estiguin en l’extrem totalment oposat d’uns Tierra Santa, Mägo de Oz, Alestorm o Korpiklaani, per posar exemples de grups així també poc coneguts.

És un folk metall regi i seriós que contrasta amb el típic folk més ballable i fiesteru, sent una mica més dirigit a escoltar tot sol en una habitació a les fosques i deixar que t’envaeixi l’èpica d’antany.

Lluís XXIV