És curiós buscar informació d’aquesta gent… ja que et surt que Lannon és un grup de metall alternatiu britànic, concretament londinenc, format com a projecte paral·lel per part del cantant i el guitarrista dels Icon & The Black Roses, grup de rock gòtic portuguès que gravava els seus discos a Alemanya amb enginyers de so i productors de power metall alemanys.

Això, que sembla un acudit de l’Eugenio, és el que seria el resum del que trobem d’informació per internet.

La veritat és que ni punyetera idea de què tal sonen els Icon i companyia, no els he escoltat mai, però sí que m’havia escoltat l’anterior disc dels Lannon amb el que van debutar, “Guide Me Through The Dark”, i, tot i que metall alternatiu comercial, em va agradar força. No entenc per què tota la publicitat d’aquest disc continua girant entorn de la seva banda de rock gòtic i les referències al seu primer disc estan gairebé camuflades.

Però aquesta gent són de fer coses rares, com començar el disc amb el tema que li dóna títol, en la línia de les cançons del seu primer treball, un metall alternatiu força enganxós i edulcorat, però amb uns sintetitzadors molt vuitanteros per allà ficats i, just després, com a segon track, ens fiquen una versió pseudo-acústica del Numb dels Linkin Park… i a sobre, el tercer track és una espècie d’intro oriental que res té a veure amb la cançó a la que precedeix, Martyrs… per què? Ni punyetera idea.

Però bé, a partir d’aquesta “Martyrs” reconeixem plenament als Lannon del seu primer disc, uns sintetitzadors més actuals, temes una miqueta més canyeros, d’altres una mica més monyes-comercials, però amb força bon resultat en general, sempre amb la sensació que la veu de Johnny Icon és la de David Draiman amb una ressaca de cavall així cantant com a melòdic i baixet i sense els “Uh-oh-oh-oh-oh!”.

Lluís XXIV