gaerea limbo

El Black Metal és alguna cosa més que un estil de música, és una cultura, i per això té la necessitat de tenir les seves pròpies figures mitològiques. Fa uns anys vam tenir el cas de Watain, un grup suec que fans i mitjans es van encarregar d’elevar a l’Olimp a causa de la seva música, de la seva mística i del fet que Jon Nödtveidt els va donar la vida com ho fa Déu amb Adam en el fresc de la Capella Sixtina, convidant-los a ser els teloners de l’última gira de Dissection prèvia al suïcidi del mateix Nödtveidt.

Gaerea tenen molts números d’entrar a formar part de la mitologia del Black Metal. La seva part mística està molt treballada, fins al punt que s’han saltat el típic pas de crear un nom de guerra per a cadascun dels membres del grup, per determinar que Gaerea està format per ningú. Hem d’afegir-hi el fet que aquests “ningú” – que vénen a ser cinc senyors portuguesos -, també s’han saltat el convencionalisme del corpse paint, per lluir unes caputxes negres amb simbologia brodada, que no tenen pinta de resultar molt còmodes durant els shows en directe.

Pel que fa a la música, el que ens trobem en aquest “Limbo” també és un pas endavant en relació amb el Black Metal més tradicional. No hi falten els clàssics passatges amb blast beats i tremolo picking, però en algunes parts més atmosfèriques també flirtegen amb elements més propers al Post Black Metal. En resum, Gaerea ha aconseguit parir temes monolítics i poderosos però que alhora compten amb nombrosos detalls instrumentals que són els que atorguen identitat al conjunt. En relació amb el so, han tirat de producció impecable i recursos tècnics equiparant-se a un dels grans grups del moment com és Behemoth.

Limbo” apunta a ser un dels àlbums més destacats de Black Metal del 2020. Per ser un grup format per “ningú”, és meritori que Gaerea hagin cuidat absolutament de tots els detalls que envolten al grup i al disc, per assegurar-se que no passi desapercebut.

Ivan Cateura