Tercer disc ja del grup de Lancaster, sense comptar aquell EP homònim que els va fer un merescut lloc entre les bandes americanes de metall alternatiu.

Es van fer un nom gràcies a la mescla de nu metall, dubstep, rap, metall alternatiu i electrònica. Els ritmes del dubstep marcaven la intensitat de les seves cançons, i la ràbia del nu metall es combinava molt bé amb el metall alternatiu i les parts més rapejades.

Això va ser al 2013, i havien aguantat aquesta combinació d’elements més o menys bé en els dos discos que van succeir a l’EP (al primer disc va ser fàcil, perquè tornàvem a tenir les cançons de l’EP allà ficades).

En canvi, aquest “Panic” significa un gir en la música de From Ashes to New, un que segurament els obrirà les portes a un major públic, però que tanca la porta a poder ser un grup amb un so original i distintiu com fins al moment.

Aquest “Panic” acaba sent un disc de Post-Hardcore, això sí, sense veus massa ploraneres, però on ha desaparegut el dubstep i l’electrònica és simple decoració de les cançons, perdent tot el seu protagonisme.

El que mantenen és la part més rapera i, fins i tot la potencien, convertint-se en un grup més dels molts que fan post-hardcore amb parts rapejades, essent difícil de distingir-los d’altres centenars de grups americans que fan exactament el mateix i sonen exactament igual, i sent difícil de reconèixer als From Ashes to New de cançons com Stay This Way o Land of Make Believe.

Suposo que també es deu al fet que, si entre aquell primer Day One i el segon disc, The Future, ja van canviar a dos membres de cinc, entre aquest segon disc i aquest Panic, n’han canviat a dos més… pot ser que hagin perdut la gran part de l’essència de From Ashes to New perquè, bàsicament, han perdut la gran part de From Ashes to New.

Lluís XXIV