Ens n’anem fins a Winsconsin per a descobrir als hippies del metall alternatiu actual: One Way North.

Ja estareu pensant: “Ja està, ja comença insultant gratuïtament”. Doncs no… no és de gratis. El vocalista, Aaron Anderson, va formar el grup en sortir d’una greu depressió, i s’anuncien com un grup que no pretén ser famós ni guanyar diners, només donar esperança i diversió.

Amb això i amb totes les lletres de les cançons dedicades a parlar de com superar una depressió, no em direu que no sona a sèrie sobre una secta rara repleta de hippies, tot i que, en aquest cas, la música sigui un metall alternatiu.

Dit això, diré que, musicalment, la seva gràcia tenen, havent-se presentat amb un parell de singles i el EP “From Darkness” (completant-se amb el títol d’aquest disc), amb els quals varen telonejar a Big Daddy Weave, Thompson Square, Fight the Fury, A Thousand Horses, Terra Bella i The Protest. Us en sona algun d’ells? No? Doncs mira, ja tenen més fama que als qui telonejaven fa un parell d’anys, i el disc està a la venda en totes les plataformes digitals, així que, una mica de diners hauran guanyat.

Bé, havent fracassat en això de “no voler” fama ni diners, què tal això d’aportar “esperança i entreteniment”? Bé, esperança… així tal qual… doncs no us ho sabria dir. El que sí que sé és que la música està bastant bé, i dóna bastant bon rotllo escoltar-la… mira, una de quatre, val més això que res.

Vindrien a barrejar un post-grunge amb un metall alternatiu americà, bastant comercial, massa pastelón en alguns moments, però correcte en la majoria d’ells.

Toquets Bobaflex, Godsmack o Sevendust ens van cridant l’atenció, tot i que sense que la influència sigui descarada i es vegi una mica emmascarada pel so més comercial d’aquesta gent.

El que hem dit, no serà disc de l’any ni curarà la depressió per art de màgia, però escoltar-la dóna bon rotllet.

Lluís XXIV