Cytotoxin Nuklearth

Quan el 26 d’abril de 1986 els enginyers del torn de nit van arribar al seu lloc de treball a la central nuclear de Chernobyl, poc es podien imaginar que estaven a punt de protagonitzar una jornada laboral que serviria de font d’inspiració per a un gran nombre de grups de Metal extrem.

Han passat més de tres dècades d’aquesta catàstrofe, i d’entre tots els grups que en algun moment o altre han decidit tractar aquesta temàtica, els reis absoluts són els alemanys Cytotoxin, encara que només sigui pel fet que han decidit autoetiquetar-se com a “Chernobyl Death Metal”.
S’ha de reconèixer que després de tant de temps el tema Chernobyl segueix captant poderosament la nostra atenció, i no és per menys doncs el perill segueix latent sota el nou sarcòfag construït sobre el reactor nuclear número 4.

I si una central nuclear podria definir-se com una obra d’enginyeria que combina tècnica i brutalitat, Cytotoxin segueixen aquesta mateixa premissa. Podríem equiparar-los a una banda més veterana com són els belgues Aborted pel que fa a contundència, tècnica i bona producció. Cytotoxin ens proposen temes frenètics amb constants blastbeats, breaks, tappings, solos, i riffs densos com el fum radiactiu que emanava del nucli de la central de Chernobyl impulsat per les temperatures de 2.500 ºC.

Si alguna cosa trobem a faltar en aquest quart àlbum de Cytotoxin, és la presència puntual a les veus del porc degollat amb què havien comptat amb anterioritat. No sabem si l’han fet fora o és que la radiació gamma ha acabat afinant-li la veu.

Si els hi traiem l’artwork, el nom, la temàtica i els sorolls de mesuradors Geiger crepitant en alguns tracks del disc, Cytotoxin segueixen essent un grup a tenir molt en compte, tant si el que pretenem és rebentar-nos les cervicals, com si el que busquem és música tècnica d’alta qualitat.

Ivan Cateura