Machina BLGE és un grup que… crec jo, perquè tampoc és que tinguem massa informació d’ells, debuta, curiosament amb un primer cd (recordem que no sempre és així, i que Uzzhuaïa van guanyar premis a revistes de renom espanyoles com a grup revelació amb el seu quart treball).

Metall alternatiu-industrial, des de Suècia i amb gent poc coneguda… menys el bateria, el Sr. Coixí, o Mr. Pillow, bateria dels Stonewall Noise Orchestra i potser en Christer Malmesjö, productor de música catxondo que anuncia que s’han passat la hòstia d’anys per a treure el disc, i que el següent ja serà per a quan es jubilin.

Es nota que hi ha un productor al grup, perquè de producció i de so, no ens queixarem, tot el contrari, és per a lloar-lo.

Del que sí que ens queixarem és de la falta d’originalitat i d’ànima que desprèn el disc, molt de Korn, una mica de Disturbed, un polsim d’Static-X… i poc més.

L’única cançó amb un mínim de personalitat i de so propi és “Falldown”, l’única que no et fa pensar en un grup, en un altre, o en diversos segons va avançant la cançó.

Ja van demostrar Metallium i tants altres que posar un productor al baix, perquè… total, per a què pagar a un baixista si el productor el necessites sí o sí, i a més està més content sortint amb el grup… doncs no és la millor idea del món. Pots anar pel món dient que ets un supergrup o el que sigui… pots acabar venent discos… però mai obtens un resultat del qual estar orgullós.

I aquest disc no és menys, remesclat de sons i tòpics del metall industrial actual per a treure quelcom sense espurna ni personalitat.

Lluís XXIV