Dèiem del seu anterior (i segon disc), In Black We Trust, que tenien bon so, però que els faltava un productor que els sabés donar el toc final a aquest gòtic industrial que tira una mica de Lord of the Lost, the 69 Eyes i DeathStars entre d’altres.

Doncs bé, dos anys després, sembla que estem en les mateixes, com va passar amb l’anterior, una de les poques cançons amb ganxo de bones a primeres, és el single i tema que dóna títol al cd, que vindria a tirar de l’ona Lord of the Lost però sense tants canvis a la música i a les veus.

Per sort, el disc s’anima una miqueta a partir del cinquè track, Death to the Future, on col·labora un alemany del món de la “música” electrònica, Faderhead, més contundent i intensa, igual que la següent cançó, Where is Your God Now.

Però després tenim quatre temes seguits de cançons tirant a baladetas o de gòtic melòdic sense el toc industrial que, com al principi del disc o en el disc anterior, els queden faltades del que tècnicament es coneix com “xixa”.

L’últim track, To Hell and Beyond, remunta, recuperen la base més potent, els canvis i el toc industrial que els acosta al seu col·lega, en Chris Harms, encara que sense ser-ne una còpia.

Bàsicament, seguim com amb l’anterior disc, 3-4 cançons de gòtic industrial que estan bé, a alguna fins i tot podríem posar-li un notable, però la resta de disc massa lent o faltat de ganxo quan s’allunyen de l’industrial i intenten sonar més melòdics i clàssics.

El bo és que, encara que es coneguin amb els LotL, siguin dels únics gòtics que no vagin a demanar-los col·laboració, i intentin propostes alternatives com la comentada amb en Faderhead que els ha quedat bastant bé, i, sent un gòtic industrial europeu, que no vagin a copiar als reis de l’estil des que van desaparèixer els DeathStars.

Lluís XXIV