Quants de vosaltres no teniu un amic que no sabeu ni mai entendreu el motiu pel qual ho és ni per què encara el manteniu com a tal? Jo crec que la gran majoria de la humanitat té algun cas d’aquests. Jo també. Si analitzes la teva vida, sempre acabes trobant algú que hi és, que forma part de la teva vida, però que pel motiu que sigui, no esperes o no pots esperar-ne res. Els motius, varis i diversos: Perquè té menys detalls que un Seat Panda, perquè va a la seva, perquè té una personalitat més aviat reservada, perquè teniu interessos no molt comuns o perquè bàsicament és o s’ha convertit en un gilipolles.

Avatar són per a mi com aquest amic. Em cauen bé, em resulten molt simpàtics i m’agrada la seva música i el seu concepte. Aquesta teatralitat que li donen a la seva música, aquesta força i al mateix temps humor que desprenen … els donen un toc especial i bastant únic. Són originals. M’agraden. Són els meus amics i els vull a prop meu. Però també és cert que no em sorprenen dia a dia, disc a disc. Des que els conec, si sóc honest, han fet coses que m’han agradat bastant, algunes molt, coses que m’han omplert i que he valorat molt positivament, però tampoc no de manera exagerada, no perquè es guanyin aquest rol d’incondicionals. Espero les seves notícies, les seves novetats, les seves noves idees i anades d’olla i m’ho passo bé, sí, però sense més, sense excessos, sense frecs … diguem que, traslladant-ho a l’exemple anterior de l’amistat, no serien els meus millors amics, o si més no, no serien aquells amb els que més temps d’oci inverteixo. I no per falta de mèrits, la veritat és que no podrem negar-li a aquest quintet suec que espremen les seves recargolades boges ments per treure’ls-hi sons diferents, únics, que destaquin per sobre de la resta de propostes. I ho aconsegueixen, no ho negaré, però no al complet, es queden a mitges.

I aquest “Hunter Gatherer” no havia de ser l’excepció. És més, per a mi fins i tot, aquest seria el treball de més difícil digestió dels últims anys, més encara fins i tot que el seu antecessor, “Avatar Country“. Avatar estan donant clares voltes de rosca al seu concepte, intentant “rissar el ris” o filar encara més prim en la seva proposta musical, buscant la tecla de l’èxit definitiu … no tinc cap dubte d’això, no són conformistes. Però el gir de rosca no acaba de tenir la precisió adequada, el ris arrissat s’embolica amb sí mateix, i les tecles premudes no els porten a obtenir el premi gros. Però el mèrit el tenen, Avatar treballen dur per trobar la fórmula de l’amistat, la fórmula de la consolidació definitiva en el més alt del podi, i encara que només sigui per això, es mereixen la paciència, els ànims i les felicitacions que puguem dedicar-los . “Hunter Gatherer” segueix sense ser el disc que busco ni espero o vull esperar d’ells, fins i tot està un pas per darrere de les expectatives, però el treball i la constància, acompanyats de la seva simpatia i els meus encants humans (jo també poso de la meva part), els porta a seguir ser considerats els meus amics, formant part del meu dia a dia i esperant sentir de nou sobre ells aviat … i millor, espero.

Sergi