Finntroll Vredesvavd

Entre els principals mèrits que podem atribuir a Finntroll, jo en destacaria dos: el primer és que es troben entre el reduït grup de bandes que han sabut forjar un estil únic i ràpidament identificable, i el segon és que és dels poquíssims grups que podríem situar en una esfera espiritual èpico-festiva, i que no et farà vergonya reconèixer que t’agraden. I és que tothom té la necessitat de treure de tant en tant a passejar al troll que porta dins, i si pots fer-ho amb material d’alta qualitat, millor que millor. Viure permanentment encotillat no pot ser bo de cap de les maneres.

Vredesvävd” és l’àlbum que arriba després del silenci discogràfic més extens de Finntroll, i és que s’han agafat un lleuger descans de set anys que ens podia fer pensar que la continuïtat del grup estava en perill. El cas és que Trollhorn, l’individu que controla la sala de màquines de Finntroll – i també de Moonsorrow – segueix en un molt bon estat de forma compositiu.

En aquest nou treball pràcticament no s’han mogut ni un mil·límetre de la seva fórmula original, que consisteix en mesclar amb molta gràcia el Viking/Folk Metal amb la Humppa, i és que amb els pocs àlbums que han editat, tampoc els fa falta inventar res nou de moment.

Així, els coneixedors de Finntroll ja saben a grans trets què podran trobar a “Vredesvävd”. Temes com “Greners Väg” o “Stjörnors Möd” dels d’alçar el puny i la birra i ballar la Humppa amb aquella gràcia que posseeix tot bon metalhead, combinats amb mitjos temps com “Ylaren” on també saben mostrar el seu costat més místic.

Rebutjeu imitacions. Per fer el troll, Finntroll. Per a tota la resta, ja hi ha molta merda en el mercat.

Ivan Cateura