Cinquè disc dels ex-Sonic Syndicate (el grup el van crear 4 ex-SS i un baixista), encara que ara ja només queden dos… que no sé si s’han de presentar a càstings de grups que busquin músics com els ex-ex-Sonic Syndicate.

Els que van marxar per diferències musicals d’un grup de modern metall per a crear The Unguided, un grup de modern metall, van veure com amb el pas dels discos, passaven de ser els de segona fila a ser millors que el grup d’origen, però no per mèrits propis, més aviat per demèrits dels seus ex.

The Unguided van seguir la fórmula que han repetit disc rere disc, fotre canya en les cançons, i després unes tornades més melòdiques, amb una mica d’electrònica per allí, uns tecladets ben bufons… vaja, el mateix que tots els altres del modern metall.

Però el modern metall s’ha anat amonyardant amb el pas dels anys, prova d’això són els propis Sonic Syndicate, que, després de perdre a la Karin, van començar a treure discos de baladetes i mitjos-temps de pop alternatiu, dient que allò era modern metall i fent que molta gent s’ho cregués.

El que tenen de bo The Unguided és que no van seguir aquest camí, han seguit amb la seva fórmula original (original dels seus principis, no que fos original i única), d’anar fotent canya en les cançons, i després les tornades més melòdiques i electròniques.

El problema és que aquesta part canyera de les cançons ja fa molt que no té gràcia, que és igual en totes les seves cançons, les quals només es diferencien per la melodia de les tornades.

A més, aquestes tornades han perdut els ritmes tallats i ballables i, amb ells, tot el seu atractiu.

Així que, sí, és millor escoltar aquest disc que els últims del seu anterior grup, però… també és millor escoltar-se moltíssims altres discos abans que aquest Father Shadow. De fet, vas escoltant el disc i no t’aporta res, notant com estàs perdent uns valuosos minuts de la teva vida que podries estar dedicant a gratar-te plaentment totes dues aixelles a l’uníson.

Lluís XXIV