Programa número XCVII que comença lloant als optimistes d’aquest món, enduent-se el premi a l’optimista del segle, el senyor… o ens… Ozzy Ousborne.

Però no només de música hem de parlar al Paranoia Metal Show, fet pel qual se’ns coneix com a programa de cultura transversal, cosa que demostra l’apartat de consells de varietat cromàtica per als vídeos del Tik Tok.

Comencem ja amb les novetats, i amb els Spirit Adrift, una gent que ho tenia de putíssima mare per fer southern-stoner, i va i la caguen fent heavy-doom, normalment força doom, però que a vegades se’ls en va la mà amb el heavy.

I ja que estem americans, serien els humans dolents en una sèrie americana sobre aliens invasors, els col·laboracionistes The Struts.

Avui tenim força prog, no del normal, si no del que ens agrada a nosaltres, i comencem amb el tema amb els Chaos Divine, gent que hem anat punxant al llarg dels discos sense saber que provenien d’una terra on els agrada il·luminar coses.

En clau de prog, també us presentem dos novetats més, ambdós de noms curiosos, els BeforeTheCalm i els The Myopia Condition, que diguéssim que cap dels dos seria el grup de prog ideal per anar a fer nones.

Fem una petita pausa a les novetats per parlar amb el nostre webmàster, que ens arriba tot animat tot i el tancament dels bars, avui amb el patrocini de la cervesa CDR, i, tot i els problemes de pinganillus que pengen, aconseguim parlar de coses importants com el cosí germà de l’Ozzy, en Bertín Osborne i les samarretes de disseny, en un programa caracteritzat, com veieu, per la moda.

A la primera subsecció ens recorda als Lujuria, grup segovià amb tendències catalano-sexuals que ens van simpatitzar força en el seu moment, tot i no sonar massa progs.

La recomanamenta de la setmana avui també és fiestera, són els Finntroll, dels quals us descobrim la seva fòrmula màgica per composar cançons.

Adonant-nos que avui hem de parlar força en manyico perquè ens entenguin els grups de fora, tornem al bonic món de les novetats, amb uns que es van amonyardant, com són els Annisokay, i uns que no sabrien com fer-ho, els Benediction.

Tenim el típic grup de diumenge per gaudir del xàndall tan còmode del Carrefour, una gent que ens agrada perquè són seguidors de les nostres classes de llatí avançades, els XIII.

Per acabar amb les novetats, dos singles, una baladeta dels Lord of the Lost, i el single d’uns que ens han sorprès, els BrokenRail.

Anem ja pel mort de la setmana, del mateix dia que l’Eddie Van Halen, el 6 d’Octubre, però aquest, lleugerament més blackie… tant, que ja va néixer ós panda.

Aprofitem per descobrir quina és la California de Turquia, i quina és la millor música per una mort californiana, que no podia ser cap altra que la de la Raffaella Carrá.

El blackie d’avui acompleix a la perfecció el decàleg de sis o set punts, tot i que a vegades en té cinc, del bon blackie, obrint noves possibilitats dins del màrketing del Black Metal i donant idees de com fer passar millor els dilluns avorrits.

Tot això i més, com més lliçons de lingüística, avui centrant-nos en els països nòrdics, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar