Enslaved Utgard

Enslaved són com aquells anuncis de detergent dels anys 90. No paren de sorgir noves bandes intentant cridar-te l’atenció amb foc, pirotècnia, corns d’hidromel i drakkars, però després de gairebé trenta anys de trajectòria, Enslaved segueixen essent un dels pocs grups 100% fiables que pots trobar-te, i no els canviaràs mai per cap altre.

Utgard” és un disc que apareix amb sis mesos de retard a causa de la irrupció de certa pandèmia. No sé si ha canviat molt la cosa entre publicar el disc durant la primera onada d’infeccions o durant la segona, però el cas és que finalment ja tenim el disc entre mans. Si més no, aquests mesos d’espera han servit per convertir a Enslaved en un dels grups més actius en això dels concerts en streaming.

Com ja va succeir en el seu anterior “E”, “Utgard” porta canvis en la formació d’Enslaved. En aquesta ocasió la nova incorporació la trobem a la bateria en la figura d’Iver Sandøy, un vell amic de l’Ivar i en Grutle que ja havia col·laborat amb ells en tasques de producció i enginyeria de so.

Aquest nou àlbum ens mostra que Enslaved segueixen tenint la clau que obre el pany de la innovació, l’experimentació i del fet de no acomodar-se mai en una fórmula d’èxit. Evidentment la base no ha canviat, segueixen essent un grup de Viking Metal, però en aquesta ocasió les influències més 70’s que els havien acompanyat últimament no són tan evidents. A “Utgard” trobem arranjaments i sonoritats d’una altra índole que em costa molt situar en un estil o època. He llegit a gent que ho associa al Krautrock, però els meus coneixements sobre aquest moviment no em permeten precisar tant. La cançó que potser evidencia més aquest gir és “Urjotun”, protagonitzada per un seqüenciador que té l’habilitat de descol·locar-te totalment fins que no entren la resta d’instruments, perquè et sembla que estàs escoltant a Mecano.

L’altre canvi potent el trobem a les veus. Fins ara les veus melòdiques eren executades gairebé sempre pel teclista, ja fos en Herbrand Larsen en el passat, o en Håkon Vinje més recentment. Amb “Utgard” trobem que en Grutle també ha agafat certa responsabilitat en aquest apartat però que el nou protagonista absolut és el nou bateria, l’Iver Sandøy. I la veritat és que no ho fa gens malament, en alguns temes com “Homebound” està fins i tot de pell de gallina.

Nou disc indiscutible d’Enslaved, i ja en portem quinze. Segueixen essent un grup imprescindible.

Ivan Cateura