Programa número XCVIII, marcat per aconteixements recents i casualitats de la vida o d’altri, d’entre el què podem destacar la noticia negativa de la setmana: S’ha cancel·lat el concert de Camela a Girona i, al seu lloc, hi haurà l’Albert Pla, esperem que fent versions de Camela.

A nivell musical, i donat que aquest any no hi ha hagut cançó de l’estiu, busquem la millor cançó perquè soni pels altaveus dels cotxes de policia, avui molt ben tractats al programa, quan comenci el toc de queda o la Purga nocturna a partir d’avui.

Avui és dia de comparamentes, i després de saber que en Joachim Witt, un senyor que regala caramels a les escoles de gòtics alemanys, és els Obús d’Alemanya, i abans de descobrir que els Van Canto són els Gossos del metall, us expliquem a nivell tècnico-científic per què no punxarem el nou disc de Leaves’ Eyes.

I les novetats que sí que punxem són varies i diverses, començant pel nou disc de versions dels Eisbrecher, gent rara fent versions rares, que combinen prou bé amb el single dels Sepultura, també una versió.

Amb els Raging Speedhorn descobrim què s’ha d’afegir a l’Sludge perquè sigui més comercial, i amb els Defecto descobrim com han de ser les cançons prog perquè siguin encara més bones.

Els Zeal & Ardor ens porten una proposta per l’escud oficial de la nova república catalana, mentre que els Texas Hippie Coalition ens recorden què va durar la darrera, més o menys el mateix que la credibilitat de la moció de censura de Vox.

Tenim també l’esperadíssim nou disc dels Mörk Gryning, que només s’han fet esperar 15 anys per editar-lo, i, parlant de coses de fa 15 anys, tenim als Bring Me the Horizon intentant fer memòria històrico-musical dels Bal-Sagoth.

Fem una pausa a les novetats, perquè en Sergi, després de recordar-nos als Van Canto entre problemes tècnics, ens recomana a un grup del qual no s’ha informat massa, que tampoc és que sigui noticia, els Lannon.

Tornem a les novetats, on hi trobem en Nils Patrick Johansson col·laborant en el disc de Death Metal dels Demonical.

En Devin Townsend ens presenta un directe demostrant el perquè hi ha grups que han pillat amb la pandèmia i perquè n’hi ha que no.

Tenim single dels Architects, un prog poc avorrit, que concorda amb els Tyler Bryant & The Shakedown, que també agafen coses avorrides com el blues i les fan menys avorrides.

Per acabar amb les novetats, tenim als Sevendust, que presentem amb moltíssimes ganes, i els Disciple, que no sabem si ja els havíem presentat o no, però que estan prou bé.

Al mort de la setmana avui visitem la ciutat dels taxistes, Uberlandia, que podríem ubicar a una terra tolkiana… o a Brasil.

Seguim amb el partit a partit amb els morts, i tot i provar a morir de cirrosis, en Tibanha no ho aconsegueix però permet que siguem el primer programa de metal de la història en punxar dos programes consecutius a la Raffaella Carrá.

Tot això i més, com què té a veure l’Amy Lee amb les depressions grunxaires, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar