No sóc massa de la Liv Kristine, sí que m’encaixava la seva veu a Theatre of Tragedy, però en tota la resta del que ha fet… doncs no massa.

Això sí, em van sorprendre els primers discos de Leaves’ Eyes, el grup que es va muntar amb el seu marit d’aquella època, l’Alex Krull. Lovelorn i, sobretot Vinland Saga i Njord, eren una mescla de la potència dels Atrocity amb un Viking Metall força èpic i una veu melòdica femenina que encaixava perfectament.

Després van venir tres discos més, Meredead, Symphonies of the Night i King of Kings, que es dedicaven a intentar copiar la fórmula dels anteriors treballs, però ja l’èpica era molt artificial i, que ens ho confirmin ells, però la màgia i la connexió entre la Liv i l’Alex, ja no es notava per cap banda.

El 2016 el matrimoni es va dissoldre, i l’Alex va decidir fer fora també a la Liv del grup i buscar-se a una altra vocalista, la Elina Siirala, digues-li tonto a l’Alex.

Jo crec que, dissolent el matrimoni, també haguessin hagut de dissoldre el grup, que el va muntar per la Liv, i que no té massa sentit tenir als músics d’Atrocity aquí, fent quelcom que també podrien fer amb Atrocity, perquè un disc de Viking Metall no els quedaria malament.

Però insisteixen a repetir la fórmula, amb una Elina que encara és més lírica que la Liv, i que no té massa varietat de registres, van passant les cançons i sí que les parts vocals de l’Alex són més variades, però no les de la Siirala, que et sembla que està repetint les mateixes línies melòdiques en les ni més ni menys que 14 cançons del disc.

Se m’ha fet avorridíssim i pesadíssim, igual que tots els discos des del Meredead, i aquest encara és més llarg que els anteriors. Les veus líric-operístiques ja fa temps que cansen, com a recurs puntual… val, però tot un disc… no.

Alex, nen, si vols lligar-te-la, convida-la a un sopar que no sigui de pasta freda amb la resta dels Atrocity, però anar traient discos com aquest, no és la solució.

Lluís XXIV