Lazarvs

És possible que aquesta gent siguin dels que s’asseuen a la taula d’un bar i quan arriba el cambrer a preguntar què volen prendre, se’l queden mirant dient “doncs ara mateix no ho sé”, amb tota l’alegria que aquesta situació provoca als professionals de l’hostaleria.

Lazarvs és un grup que té el seu fet distintiu en la indefinició. Els agrada el Groove, l’Stoner, l’Sludge, el Doom i fins i tot el Grunge, i com que no saben amb què quedar-se han decidit parir el seu disc de debut amb pinzellades de tots aquests estils. Aquest fet podria haver provocat un autèntic caos, però el cert és que l’experiment els ha quedat curiós i prou coherent.

L’equilibri de tot plegat el trobem en el fet que tots aquests estils són cosins-germans, i tot sovint les fronteres que els delimiten poden ser bastant poc definides, i també en el fet que són gèneres que viuen principalment del riff, i precisament Lazarvs en saben força d’això de crear bons riffs de guitarra.

El disc comença en una línia decididament groovera, amb temes molt solvents com “The Order”, i és que si rebusquem una mica en la biografia d’aquesta gent, ens trobem amb què la seva estrena en això de la música va ser en un grup tribut a Pantera. És a partir del quart tall “Pit”, quan comencen a jugar amb recursos més propis de l’Sludge, l’Stoner i el Doom. El gir més gran el trobem a “Valhalla”, un tema molt Stoner que, per atmosfera i veus, els apropa molt a Alice in Chains.

El debut d’aquesta banda hongaresa és d’allò més juganer i divertit. No aporta res de nou a cap dels gèneres que tracta, però sap treure’n força suc.

Ivan Cateura