Segon disc d’aquest quartet grec, encara que el primer crec jo que va passar força desapercebut per al món en general, suposo que per una producció una mica deficient d’aquest disc i un rap-metall-core una mica massa vist.

Aquest Blood & Loyalty surt quatre anys després d’aquell debut, amb una producció i un so perfectament adequats per a aquest tip de música i una evolució en l’estil musical.

La part rap del rap metall desapareix per complet i ens apareix una veu agressiva que podria recordar-nos a en David Draiman dels Disturbed, un punt més gutural, mentre les melòdiques es mouen entre les lleugerament esquinçades d’uns Sevendust i unes més netes de Theory of a Deadman o Red.

Musicalment també vindrien a recordar-nos una mica a tots aquests grups, tot i que sense arribar a l’alçada de cap d’ells (potser als Theory of a Deadman ara que porten temps sense treure massa res d’interessant).

Però aquesta combinació d’estils i influències és el millor que tenen Project Theory, donant-los una personalitat pròpia i, tot i que el disc no se’t faci repetitiu, aconsegueixen un so homogeni al llarg del cd.

Els ha quedat un bon disc, de notable, amb bon so, envoltant i potent, i unes melodies encertades ben combinades amb les parts més rítmiques i/o agressives.

Si havíeu escoltat el primer d’aquesta gent i no us havia agradat, doneu-los-hi una altra oportunitat, perquè aquest és un grup totalment diferent al d’aquell primer treball que, si el grup acaba tenint una trajectòria llarga, quedarà en la seva discografia com a demo o maqueta.

Lluís XXV