Immers en l’avorriment de l’escolta dels centenars de discos avorrits que estic rebent aquest any, s’em va fer referència a aquests Defecto com “uns progs, però el disc no està malament”. Motivador missatge, però més que suficient per aturar l’escolta de tant “interessant” disc i llançar-me a l’aventura que anava a suposar l’anteposar als progs davant tota la resta.

I per no fer la història llarga en excés … sí, aquests danesos anomenats Defecto practiquen Metall Progressiu sí, però de perfil Symphony X perquè ens entenguem. Defecto no són embafadors, complexos o avorrits, ni intenten demostrar-li al món quanta virtuositat s’amaga entre els seus dits. Defecto són un quartet que van al gra, amb aquesta base prog al estil Symphony X (per als més antics) o Adrenaline Mob (per als més actuals), amb aquesta veu al Russell Allen (casualitat?) però amb molta versatilitat i diferents tipus de registres, flirtejant en moltes ocasions amb el Metall Melòdic. Força, potència i alhora melodia desgranen les cordes vocals de Nicklas Sonne al llarg dels aproximadament tres quarts d’hora que dura aquest “Duality“, el tercer compacte en el seu haver.

Però la veu de Nicklas no és l’única verátil en Defecto. També ho és la seva música en el seu conjunt, ja que des de l’opening track, amb “Rings of Saturn” fins al final, sense allunyar-se d’aquesta contundent base prog al Symphony X ja esmentada i permanent en pràcticament tots els temes, Defecto barregen tot tipus d’influències, algunes perfectament fácil de reconèixer, altres amb les quals t’has de rebregar una mica les neurones. Alter Bridge, Nickelback o Shinedown, inclús Shakra o Gotthard (com potser els més destacats) reboten en els nostres timpans, sense abusos ni excessos, amb les dosis justes per complementar el segell que el quartet danès sens dubte també aporta a tanta influència musical i de referència mundial.

Duality” és un molt bon disc, de fàcil digestió i atractiu, un disc intens però perfecte per a aquells que en uns temps en què sembla que està ja tot inventat, s’atreveixen, no amb quelcom nou, però sí a barrejar adequadament i de forma reeixida, ingredients que tots perfectament coneixem per obtenir un cocktail amb firma pròpia, sense un encasellament específic, però amb la versatilitat (de nou) i polivalència com a bandera.

Sergi