Audn Vokudraumsins fangi

Parlant en termes rigorosament científics i contrastats, podríem dir que Islàndia és com Noruega, però climatològicament encara més hardcore. Així, les condicions ambientals per a la proliferació de la vida Black Metal, són les adequades.

En aquest context, de forma cada cop més decidida, estan sorgint nombrosos grups sota el paraigua d’una nova escena que la premsa i les discogràfiques ja han decidit anomenar molt originalment “Black Metal islandès”.

Auðn és un dels grups que està presentant millors credencials per a ser una de les puntes de llança d’aquesta escena. “Vökudraumsins fangi” és el seu tercer àlbum. Estilísticament segueix la premissa de molts altres treballs sorgits d’aquest país, que en resum consisteix en la idea de mesclar el Black Metal i el Post-Black Metal. Auðn ho fan amb molt bon gust i encert. Juguen molt bé la carta de les variacions d’intensitat i els crescendos, aconseguint allò que també esmenten tot sovint les discogràfiques i la premsa, que és traslladar la brutalitat del clima islandès a la música.

En aquest sentit, un dels temes que més ens criden l’atenció del disc és “Birtan hugann brennir”, amb unes melodies finals de guitarra que van jugant amb el tremolo picking i que aconsegueixen posar-te la pell de gallina. D’aquesta cançó també s’ha de dir que amb la intro podrien haver dissimulat una mica, i és que l’arpegi de guitarra recorda molt, molt, molt al d’un dels temes més icònics de la història del Death/Doom Metal, com és el “A Dying Wish” d’Anathema.

Auðn encara tenen camí per recórrer, però sembla que “Vökudraumsins fangi” és el disc que pot començar a situar-los en el mapa del Metal extrem.

Ivan Cateura