Six Feet Under Nightmares Of The Decomposed

Aquest nou disc de Six Feet Under és un resum perfecte del 2020: un drama i una presa de pèl. Tot alhora.

Podem començar per analitzar científicament la veu del cap visible i màxim responsable de tot això, en Chris Barnes. La seva veu gutural fa temps que no era cap meravella, però en aquesta ocasió s’ha doctorat en desgana. Però això no és el pitjor. En altres discs ja l’havia escoltat intentant combinar la seva gutural amb una mena de frasejos de caire més porcí. Doncs bé, en aquest “Nightmares Of The Decomposed”, aquests frasejos vindrien a ser com els d’un porc que està essent degollat i atropellat alhora, i que ho està assumint amb desgana i moltes dosis de mandra. Si us en voleu fer una idea, només heu d’escoltar els primers segons de “The Rotting”.

Per altra banda tenim la secció instrumental. El concepte “mercenaris” se’ls queda curt. A veure, veient els seus currículums se’ls suposa que són músics competents, però en l’execució dels temes se’ls nota el mateix grau de desgana que el porc que està essent degollat i atropellat. Intentant mirar el costat positiu de tot plegat, és possible que la desgana fos una consigna general a l’hora de gravar el disc, en el sentit de: “Eh nanos, us atreviu a enregistrar el disc menys motivat de la història del Metal?”. En aquest cas els ho perdonem tot. Han aconseguit assolir el seu objectiu amb nota.

Hem escoltat discs de Funeral Doom i Depressive Black Metal que han aportat més llum a les nostres vides que aquest nou àlbum de Six Feet Under.

Ivan Cateura