Recordo que a principis de segle/mil·lenni, els Jaded Heart saturaven les meves recopilacions de música per al cotxe copant la part més hardrockera, al costat de Gotthard, Shakra i Tesla, eren els que més molaven.

Però van anar passant els anys, i Gotthard va sofrir una pèrdua de la qual encara no s’han recuperat, Shakra van anar canviant de cantant però mantenint-se aquí fins fa poc, i Tesla se’ns han fet grans i ja els va més el rotllo acústic per a no haver de fotre salts a l’escenari.

Jaded Heart, per part seva, s’han anat difuminant amb el pas del temps, i mentre encara em queden alguns temes dels tres grups anteriorment citats en els recopilatoris, de Jaded Heart ja no en queda res. I van passant els discos, i els vaig escoltant, i no hi ha res que em porti a guardar-me cap de les cançons d’aquesta gent per a la SD del cotxe.

Aquest nou treball no és cap gir en la seva carrera costa avall, ens tornen a oferir un hard rock sòlid, ben fet, ben executat, però sense espurna.

Si que han tret algun disc que estava mig bé, com el Sinister Mind, Perfect Insanity o Guilty by Design, que, sense ser bons discos, tenien singles que entraven bé, tenien quelcom que feia que els paressis l’orella.

Però ni l’anterior Devil’s Gift ni aquest Stand Your Ground no tenen singles destacables, un tema que et faci ficar-te en el disc, que et cridi per alguna cosa, res. Són temes ben fets però planers, que van passant com votant d’extrema dreta per una llibreria, sense cap interès.

Lluís XXV