Haig de confessar que sóc un hater de tot el que soni a rock dels vuitana i no tingui una mínima originalitat o, almenys, soni bastant millor del que teníem als 80. En la meva humil opinió, si no millores el que es va fer, ni aportes un punt de vista diferent… estàs fent música per a nostàlgics ancorats en el temps que, en no tenir més discos dels seus grups preferits, es conformen amb qualsevol cosa que se’ls assembli. Dit d’una altra forma, la majoria de fans del AOR dels 80 són la versió musical dels franquistes actuals votant a VOX.

Dit això, anem amb un grup que intenta tirar dels 80 i fer aquell AOR comercial que tant agrada a aquells que mantenen vives les perruqueries on encara saben fer cardats: Art of Illusion.

”Intenten”? Bé, realment tiren dels 80, però no d’aquell AOR dels 80, ja que, si pilles totes i cadascuna de les cançons d’aquest “X Marks the Spot”, li poses una base de sintetitzadors vuitanterus i una mica d’accent francès a la veu, et surten els greatest hits d’aquella fornada de música disco francesa que va sortir a finals dels 80.

No sé si ha estat volent o els ha sortit així, sigui com sigui, si us agrada aquest disc, penseu que potser us heu equivocat d’estil i que la vostra vida ha estat una mentida des de finals dels 80, us heu equivocat de gent amb cardats a qui adorar.

Lluís XXV