Programa número XCXVII en llibertat, 9è de la segona onada de confinaments, 12è de la 25a temporada, primer després del programa fantasma i últim de l’any 2020… costa seguir tota la numeració. Per sort avui teníem a les tècniques atentes a possibles problemes com el que ens va impedir gravar l’anterior programa, i han solventat bé els problemes de connexió inicials.

Si no vau escoltar el programa, us vau perdre dades essencials sobre els pirates i l’estreta relació que ja no recordem quina era entre en Jon Bon Jovi i en Carles Sabater.

A més, per si us ho vau perdre, us hem repunxat discos nous com els bonus de Volbeat o els I Legion de l’hora d’en Bjorn Speed Strid.

Avui tenim Jack Starr per partida doble, al principi i al final del programa, i és que és com Déunostrusenyor, el principi i el fi de tot, el fi de les amistats de Facebook i el principi d’una llarga història d’assassinats.

Abans d’anar per novetats, ens oferim als Kadavar com a assessors d’imatge de reconeguda reputació del tema que tenim nosaltres, i us presentem el nou canal del Paranoia Metal Show a Bizum.

Ara sí, anem per novetats, algunes de les quals no són novetats per se ni per altri, però són novetats, com és el cas dels The Sweet, que fan versions sense fer-les.

Tenim el nou disc dels Autumn’s Child, amb els quals us aportem també la definició tècnico-científica del què és el Hard FM.

Singles nous dels Inner Echo i Lillasyster ens serveixen per parlar de singles d’altra gent més estimada però també més odiada, per pesats.

Els A Sound of Thunder també ens presenten nou disc tot i que les cançons no són pas noves, i essent versions tampoc són versions d’altri.

Amb el nou disc dels Abiotic aprenem d’acudits dolents, i descobrim un grup on els seus membres poden morir de formes molt diferents, segons l’estat d’ànim.

.

Per fi tenim la nostra proposta pels propers guanyadors dels Grammys Latinos, com són els mexicans PostNecrum, molt a tenir en compte de cara a la gala.

El nostre webmàster avui ens recorda als Ñu intentant putejar a en Lluís però confonent-se totalment de Lluís i putejant a l’Ivan al seu lloc.

I és que en un día tope Papa Roacheru d’en Sergi, descobrim els creadors del Ñu Metal combinant amb pastís de maduixes.

A la recomanamenta de la setmana, avui hi trobem als Within the Ruins, i, acompañant el seu disc, la segona definició musical tècnico-científica del dia: El Djent.

Sense saber per què, quan arriba el Mort de la Setmana és el moment on ens recordem de felicitar a en Lars Ulrich pel seu aniversari, parlant de la diferència que hi ha si neixes el 25 de Desembre o el 26.

El mort avui ens trenca forces esquemes, ja que no estem avessats a tenir novetats a finals d’any, a més, és un mort per geografia, que també implica a en Jack Starr, Nova York, California i Florida, podent ser mort californiana per se o mort floridiana per altri.

Tot això i més, com una versió core de Raphael, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Ir a descargar