Quants de vosaltres heu provat el pastís de marisc en un restaurant? Està bo, no?, doncs bé, bàsicament, és agafar el marisc i el peix que se’ls ha quedat per allà tirat i que ja no val per a res, batre-ho tot fent un puré, ficar-li una mica de gelatina si el restaurant és mínimament bo, i ale, un plat que està molt bo, que se’n paga una bona pasta i que bàsicament està fet de sobres de marisc i de peix.

Doncs bé, A Fall to Break vindrien a ser el pastís de marisc d’un restaurant normal i corrent, sense massa luxe. El marisc vindrien a ser uns Nickelback, que ja es repeteixen més que la lletra d’un tema de reaggetón, però que encara tenen el seu savoir faire i la seva legió de fans. El peix a punt de caducar, serien Sevendust, als qui ja fa temps que se’ls ha passat la data de caducitat i no deixen d’editar coses… diguin-se discos per la forma que tenen en format físic… mediocres.

Una mescla del post-grunge més canadenc i accessible amb una mescla del metall alternatiu dels d’Atlanta i dels grups que tenen al darrera, amb un resultat no demolidor, però sí que força bo i atractiu.

Cançons que entren bé, barrejant veu neta i aquesta que no arriba a ser del tot trencada, esquinçada o afònica, varietat tonal, cap amunt en la part comercial més nickelbackiana, i cap avall en la més sevendustiana, unes guitarres que es mouen entre aquests dos mons, i una base rítmica sòlida i consistent que, sense fer meravelles, ve a ser la gelatina del pastís del marisc que ens ho compacta tot.

Bon disc d’ A Fall to Break que, barrejant a dos grups que ja no donen més de si, ens ofereix quelcom força atractiu i que supera a les dues bandes referents en el seu moment actual.

Lluís XXV