Dèiem del seu anterior disc que en Mikael Erlandsson s’havia menjat les ungles dels dits de les mans, dels peus, de la seva parella… i després de més d’any i mig sense treure disc amb els Last Autumn’s Dream, acostumat a treure disc cada 9 o 10 mesos, va decidir crear un projecte tan distant en estil com en nom com és Autumn’s Child, també d’AOR.

Ens ha fet un mínim cas, i de moment aquest segon disc com a Autumn’s Child ha trigat 13 mesos a sortir, ja és mig embaràs més del que ens tenia acostumats, cosa que mínimament s’agraeix.

Last Autumn’s Dream se’ns va fer pesat al final, eren molts discos tots iguals, i, sortint amb tan poc temps de diferència, ja no sabies si aquell disc te l’havies escoltat o no.

Cert és que tot el pes compositiu requeia en Erlandsson, un grandíssim creador de melodies, però que, si el deixes sol, es repeteix, i cert és que a Last Autumn’s Dream no tenia massa talent compositor al seu costat, eren músics de farciment.

A Autumn’s Child, en canvi, està secundat per en Pontus Åkesson, guitarrista dels Nighstcape, el bateria dels WET, Robban Bäck, i el teclista dels HEAT, Joan Tee.

Aquí es nota una major compenetració entre aquestes melodies que tan bé sap crear Erlandsson, i la resta d’instruments, doblant-se, complementant-se…

Després de 14 discos de Last Autumn’s Dream i 2 d’Autumn’s Child en 17 anys (sense restar l’any i mig d’aturada entre tots dos grups), no descobrirem al grup ni recomanar-lo per original. Però sí que podem dir que tornen a no sonar repetitius en aquesta nova etapa, i que aquestes bones melodies d’AOR-Hard FM clàssic tornen a entrar molt bé.

Lluís XXV