El clàssic i típic disc de Power Metall de la pila. Això és aquest “Master of Masters“, que a nivell de qualitat no reflecteix el que amb el seu títol es podria tractar de reflectir. No és un fora de sèrie, un millor de millors, una revolució, un cop d’efecte, ni absolutament res d’això o que se li aproximi. En condicions normals i amb els meus gustos, experiència i veterania actual, aquest “Master of Masters” podria definir-ho, així com una merda de disc. És llarg, és pesat, és pesat, és … no sé … amb el d ‘ “una merda”, no queda prou clar? Reconec que hi ha pinzellades que em retornen a la meva etapa Power metalera de fa ja uns quants anys, i el toc Neoclàssic que aporta records addicionals de grans bandes (poquetes) que van destacar i fins i tot van arribar a triomfar en aquest tan nou (en aquest moment) i complex estil musical.

Però llevat d’aquests moments de records, aquest “Master of Masters” no és ni serveix per a res més. Fins i tot la nova incorporació a les veus, Mike Slembrouck, tot i no dubtar de la seva bona veu, no és capaç de transmetre ni liderar res al llarg de l’hora de durada de l’àlbum.

Que em disculpin els lectors que potser esperaven més profunditat en la review d’aquest treball, una anàlisi més tècnic, un desglossament més ampli … no, aquesta no és la vostra review si esperàveu això. Però que de veritat que no cal molt més, he compartit una sèrie de paraules clau que facilitessin a tot lector la catalogació d’aquest setè disc dels belgues Iron Mask.

Sergi