Anaal Nathrakh

Els Anaal Nathrakh són com formiguetes, grosses i lletges, que treballen sense descans i que finalment obtenen el fruit del seu esforç. Després de vint anys d’apostar per una proposta extrema, arriscada i desinhibida, sembla que finalment estan guanyant-se el favor de mitjans i públic.

Si en el seu anterior “A New Kind Of Horror” ens apropaven fins a l’extrem de totes les bizarrades sonores que tenen al cervell i aconseguien un treball molt variat i complet, amb “EndarkenmentAnaal Nathrakh han decidit estirar el fil de les seves influències més èpiques i manogüarreres.

Sense haver de buscar gaire, el track inicial que dóna títol al disc és l’exemple que millor defineix el disc. Parteix d’una base típicament reconeixible de Black Metal i Grindcore caòtic, fins que arriba una tornada èpica d’aquelles d’aixecar el puny i beure’s a Sant Hilari un corn d’hidromel. I d’exemples com aquest el disc n’està ple, com és el cas de “The Age Of Starlight Ends” o “Feeding The Death Machine”.

Els nostàlgics de la veu de senyor amb els ous atrapats en tapa de piano, que no pateixin. És veritat que en el “A New Kind Of Horror” van explotar molt més aquest recurs, però en aquest nou disc també apareix en cançons com la pastorívola “Libidinous (A Pig With Cocks In Its Eyes)”.

Anaal Nathrakh segueixen sense ser un grup apte per a tots els públics, però també és cert que cada cop més gent està assumint el risc d’intentar entrar dins del seu petit i repulsiu món musical de nihilisme i misantropia.

Ivan Cateura