Mentre els fans del prog se centren cada vegada més en grups virtuosos que treuen discos “contemplatius”, és a dir, per a escoltar-los des del sofà de casa, sent contraproduents per a activitats físiques o utilitzar maquinària pesant, hi ha una onada de grups progs, però modernillus, que s’estan colant en l’escena, i representen tot el contrari al prog tradicional.

Aquesta banda americana, per exemple, tira moltíssim de samplers, d’electrònica, i barrejar veu melòdica amb veu gutural i, després d’un EP on ja s’intuïa que no anaven a ser un grup de prog convencional, ens arriba el primer cd amb la demostració.

Samplers i electrònica que tant poden tirar del post-hardcore més modernillo, com de sons més dels 80 (com en la rarota Temptation), igual que bases rítmiques que poden ser més pròpies d’un grup de death melòdic, com d’altres que poden ser un conjunt de desacompassaments per a escoltar de tranquis.

És una nova visió del prog, molt més actual, aportant tot el que hauria d’haver adoptat ja el gènere, anant molt més allà de la visió d’un Devin Townsend, per exemple.

Això sí, no és perfecte, fallen en la varietat vocal, tant les veus melòdiques (en algun moment puntual amb un autotune que sobra moltíssim) com en les guturals, mancades de varietat. Encara que sigui un sol vocalista, no és un Bjorn Strid, i li queda molt. Encara que escoltant un tema solt et pot agradar bastant, contrastant unes melodies en tons baixos (no com la majoria de cantants de prog de pantalons massa apretats), amb les guturals en tons una mica més alts, amb el passar de les cançons veus que no va a més, i que els recursos a les veus es repeteixen massa.

Malgrat això, aconsegueixen un so modern i actual, sent un grup de prog, cosa que cada vegada costa menys de veure, però que cal continuar buscant-ho en grups poc coneguts o encara per descobrir.

Lluís XXV