No he trobat enlloc qui són els músics, només que és trio rus-americà amb seu a Sant Petersburg (així que suposarem que són dos russos i un americà), i són els tres components que abans formaven part de Wishup, un grup de versions de System of a Down.

I què és Manapart? Doncs Manapart és un metall alternatiu-nu metall de tocs orientals i molt boig… I ara pensareu: “Això em sona a definició de System of a Down”, doncs, efectivament, sonen a SOAD.

Després de les dues merdes de singles que han tret System of a Down en els últims 15 anys, amb un Serj Tankian que ho va brodar en el seu primer disc en solitari però que ha anat perdent intensitat, i la resta de membres fent coses tan dolentes que dubto que es puguin anomenar música, ens arriba nou disc de SOAD, encara que sense ser SOAD.

De SOAD tenim tres singles potents del seu debut, quatre fantàstics temes al Toxicity i quatre més al Mesmerize. La resta és una mica farcit, així com el disc sencer que van anomenar Steal This Album, que ni per a robar-lo servia.

En canvi, aquí tenim el disc complet que mai han editat SOAD, canyero de principi a fi (no hi ha balades ni mitjos temps, només tenim Civilization 3.0 amb un parell de trossets lents), variat, divertit, eixelebrat, interessant…

De fet, alguns comentaris al seu Youtube els tiren en cara la similitud, i ells s’ho prenen bé i responen amb bromes.

Imaginació no els falta, escolteu Vostok, tema que no arriba als dos minuts i mig, on tenim més canvis de ritme, més ritmes diferents, més canvis en veus i en tempo, que en qualsevol tema de 20 minuts prog, així com una intro amb un ritme fet amb dos culleretes, i fins i tot té solo de guitarra, i els sobra temps per a fer diverses voltes amb el riff de guitarra abans d’acabar.

Si jo fos de System of a Down, estigués a puntet de treure disc, i m’escoltés aquest cd, tornava a dissoldre el grup abans de treure res més, perquè estic convençut que, si el disc va en l’ona dels dos singles que ens han presentat, quedaran en ridícul davant uns suposats imitadors.

Lluís XXV