Tercer àlbum d’una banda que deu i té els seus orígens en el Hard Rock, però que en aquest “Beautiful Chaos” s’han tunejat a si mateixos, fent la seva música una mica més agressiva, i bastant més identificable com Modern Metall, Post Grunge o fins i tot Death Metal Melòdic, però ja no Hard Rock. La música de Brokenrail no és complexa, no és innovadora i estarem d’acord que tampoc és original. Tot el que podem escoltar al llarg dels deu talls que componen aquest treball, ja ho hem escoltat anteriorment en altres discos d’altres grups força dispars entre si. M’atreviria a tirar una línia que aniria dels Iced Earth fins els Soilwork, creuant per altres bandes d’altres sons/estils diferents, però la versatilitat i facilitat amb què aquests anglesos es mouen per aquesta línia traçada i que al seu torn és per ells un nou camí a explorar, és sorprenent i per què no, fascinant.

Sense por a passar d’una melodia vocal a una més gutural que trenqui amb el moment de la cançó, sense por als canvis de ritme, amb el desvergonyiment a acostar-se als mateixos Soilwork en diversos passatges del disc … Brokenrail, encapçalats per Blake Clawson a les veus, sorprenen d’inici a fi, amb un àlbum més que notable, estable, compacte i que no segueix unes directrius o un patró específic.

Beautiful Chaos” és el nou camí que aquest quintet de Birmingham ha decidit explorar i on jo en particular els encasello i consolido sense cap tipus de dubte. Brokenrail tindran molt a dir si decideixen mantenir aquesta personalitat pròpia que surt de no innovar en res, però d’agafar el millor de tots en els quals s’han fixat i executar-ho i alternar-ho en les diferents cançons dels seus següents discos, donant-los, això sí, l’adequada pinzellada de si mateixos. No serà, per a res, tasca fàcil, i caminaran constantment sobre aquesta prima línia del risc a cremar-se, però aquest “Beautiful Chaos” bé mereix un bon vot de confiança.

Sergi