Vas a una terrassa a fer un vermut i demanes una cervesa i unes olives. El cambrer torna amb la comanda, i et serveix la cervesa i un plat amb una oliva. La birra ben fresqueta és collonuda, però evidentment tens la sensació que amb l’oliva t’han pres el pèl.

És més o menys el que ens ha passat amb aquest disc d’Abiotic. Hem vist la portada, protagonitzada per un samurai fent-se el harakiri. Hem llegit el títol, “Ikigai”, que com tothom sap és un concepte japonès que parla de la recerca de la raó de ser de cadascú. Hem escoltat la intro amb les típiques flautes i mandolines japoneses de les quals no en direm el nom perquè tothom ja les coneix en profunditat. Hem vist que el primer tema també tenia tres notes de mandolina en el seu inici i… a partir d’aquí, el concepte japonès s’ha esfumat totalment.

Vist que al minut u se’ns han acabat les olives, anem a intentar gaudir de la birra. Abiotic és un potent grup que mescla el Deathcore, el Djent i el Prog amb una qualitat tècnica elevadíssima. Els fans de les instrumentacions ultra-ràpides, precises i tècniques podran gaudir molt d’aquest “Ikigai”, encara que s’ha de dir que, per part nostra, ens ha costat enganxar-nos al disc. És cert que les cançons tenen moltes variacions i passatges diferents entre si com per fer-les interessants, però no ha estat suficient com per a trobar un fil del qual estirar i fer-nos embogir. Fent l’analogia, podríem dir que no hem sabut trobar la raó de ser d’aquest disc.

És segur que “Ikigai” té el seu públic, però és possible que per gaudir-lo al 100% es necessiti del suport visual. Escoltar el disc en directe o mitjançant playthroughs de Youtube, sembla la millor manera per submergir-s’hi.

Ivan Cateura