Deception The Mire

Si agafem una escala de l’1 al 10, en què el 10 és l’excel·lència i l’1 és una merda punxada en un pal, i l’apliquem en el – sortosament poc explotat – submón del Death Metal simfònic, el màxim exponent vindrien a ser Hollenthon, que es situarien en el número 11 d’aquesta escala. Doncs bé, sense conèixer-los de res, de cop i volta han aparegut Deception i s’han situat en un 8 o 8,5 d’aquesta escala. Així, sense avisar.

I d’on surt aquesta gent? Doncs fins ara havien editat dos àlbums de Death Metal sota el nom d’Art Of Deception. Amb el seu tercer disc han decidit virar cap al Death Metal simfònic i escurçar-se el nom, quedant-se amb Deception. És possible que la jugada del nom no els hagi sortit molt bé, perquè en el planeta hi ha un mínim de tretze grups que es diuen igual. De fet, a les xarxes ja hem vist que el grup que ens ocupa es fa dir Deception (NOR), com per venir a puntualitzar que són els de Noruega, no uns altres.

Embolics de nom a banda, aquest “The Mire” és un molt bon disc en tots els sentits. En el vessant més estrictament metàl·lic, no es tanquen cap porta. Tiren de bons riffs de Death Metal, com en el cas de “Forest Of Demise” que comença 100% Hypocrisy, però també utilitzen molts recursos de Black Metal melòdic i també, en moltes ocasions, utilitzen el Groove Metal més modern, recordant-nos en alguns passatges a un dels fenòmens més recents, com són els Orbit Culture.
En l’apartat simfònic, Deception fan us de tots els elements que podríem esperar d’una fi del món bucòlica: cors femenins, trombons i seccions de corda. Tot col·locat amb molt encert i gran capacitat compositiva.

The Mire” és un disc sorprenent per la desconeixença que teníem del grup, i per la seva qualitat. Mereix donar-li una oportunitat perquè el grup segueixi creixent i mantenint aquesta aposta.

Ivan Cateura