Humanity's Last Breath  Välde

Si la conversa musical entre humans i extraterrestres de la pel·lícula “Encontres a la Tercera Fase” hagués estat protagonitzada per Humanity’s Last Breath, segurament no hauria estat tan amistosa. Aquest grup suec ha convertit en un art gairebé alienígena l’experimentació i el joc amb sorollets i efectes de guitarra.

Dos anys després del seu excel·lent “Abyssal”, ens arriba aquesta nova proposta sonora de Humanity’s Last Breath. Igual que passa amb la resta del seu treball discogràfic, aquest material seria més senzill d’explicar amb onomatopeies que amb etiquetes musicals. És cert que podem situar-los en les coordenades estilístiques del Deathcore, el Djent i el Prog, però ens trobem davant d’un d’aquells grups que ha sabut forjar un segell molt propi i característic. Com dèiem, la part més determinant de la seva personalitat ve marcada per l’experimentació amb totes les possibilitats sonores que els ofereixen les guitarres. En aquest sentit, si es suposa que Gojira es comuniquen amb les balenes còsmiques, hauríem d’esbrinar amb quin animal mitològic ho fan els Humanity’s Last Breath.

Com a novetat, aquest “Välde” ens ofereix una major incursió de les atmosferes de teclat en alguns dels seus temes. És un element que els permet apropar-se més a la sensació musical d’un gran cataclisme planetari. Tota la resta segueix un guió molt similar al que trobàvem a ”Abyssal”, amb les pulsacions rítmiques i la poca presència de melodia com a grans protagonistes.

Per les seves característiques Humanity’s Last Breath no és un grup per recomanar a tothom, però sí que s’estan convertint en un dels exponents més remarcables entre el conjunt de grups que han agafat l’esperit de Meshuggah com a eix de les seves creacions.

Ivan Cateura