Sirenia sempre ha estat, segueix sent i tot pinta que serà per sempre Morten Veland. Per bé (que alguna cosa hi ha) i per el dolent (que hi ha més). Ell és el causant/culpable/responsable que avui dia comptem amb Sirenia i Tristania com a grups musicals, i no, no tornaré a escriure aquí la cronologia dels fets, podeu consultar-la en qualsevol enciclopèdia de Metall o crítiques anteriors de discos de Tristania i Sirenia.

Sirenia va arribar a agafar per a mi un rumb molt aleatori, massa poc creatiu, força deixat de la mà de Déu, a causa de l’acomodament creatiu o de la baixa inspiració del seu líder, l’anteriorment citat Morten Veland, així com, segurament els diferents canvis a la veu, que per una cosa o per una altra, tampoc van ajudar a expandir l’evolució o reconeixement de la banda d’origen Noruec.

Aquest “Riddles, Ruins & Revelations” és, si no m’equivoco (i poc hauria equivocar-me perquè ho estic llegint), el desè àlbum del grup que ara i des 2016, lidera a les veus la simpàtica senyoreta anomenada Emmanuelle Zoldan (d’origen francès ). Diferents lectures té, per a mi aquest nou àlbum, i algunes notes que procediré a citar el més breument i clar possible a continuació i abans de les meves conclusions:

– La senyoreta Zoldan es consolida clarament com una bona cantant. Bona elecció, veu sòlida i amb personalitat, capaç de liderar i sostenir amb les seves melodies a la banda. No vull que sigui el que més en destaco, però compte a la versió del clàssic “Voyage Voyage” que es marca.

– El senyor Veland ha après a delegar. O al menys ha decidit endinsar-se al món de deixar a altres aportar la seva visió o punt de vista, per a donar-li al seu disc la possibilitat de visualitzar nous horitzons musicals.

– El senyor Veland comenta que aquest disc és molt divers i que mostra un nou i més modern costat de la seva banda. Informar-vos que el seu concepte de modernitat és jugar amb samplers i sintetitzadors. No ho critico ni ho ironitzo eh, només ho comento.

Després d’aquestes notes, comentaré que fins i tot trobant aquest “Riddles…” comercial en excés, m’agrada i m’atreviré a dir que és el millor que han editat des de … pfff, no sé … ¿el seu debut fa ja 20 anys? Tinc dubtes, la veritat, però per descomptat és el més estable dels últims anys, que no perfecte ni impecable, cataloguem -lo com més que decent. El que sí que tinc clar és que la figura d’Emmanuelle Zoldan a les veus, és la que surt més reforçada d’aquest disc, i bé faria el bo d’en Morten de cuidar-la i no errar en l’estratègia del rumb a seguir. Qualsevol risc a perdre-la, posaria en perill la seva credibilitat com a líder i la credibilitat també per descomptat de la seva banda, Sirenia. Crec que aquest disc li brinda una nova oportunitat…

Sergi