Sol Draconi Septem Hyperion

Una pertorbadora casualitat ha provocat que “Hyperion”, el disc de debut de Sol Draconi Septem, s’hagi publicat poques setmanes després que jo hagi acabat de llegir el llibre que ha servit a aquesta banda francesa per a construir el seu cosmos musical. El llibre és “Hyperion” de Dan Simmons – amb el títol no han deixat gaire espai pel dubte -, i relata les històries de set peregrins que viatgen cap al planeta Hyperion per trobar-se amb la criatura anomenada AlcaudónShrike, en la seva versió original -, el Senyor del Dolor.

Que ningú es deixi enganyar per l’etiqueta musical que s’han autoimposat Sol Draconi Septem. No sé per quin motiu, han volgut definir-se com a Black Metal industrial, i la veritat és que en el seu debut no he trobat res d’això. “Hyperion” fa volar aquesta etiqueta pels aires, i ens proposa un brutal viatge sonor en què ens podem trobar Black Metal melòdic, Avantgarde, retro Sci-Fi, melodies de sintetitzador que podrien haver estat creades pel director de cinema i músic John Carpenter i, la seva arma secreta, el saxo! En comptagotes, ens anem trobant amb grups que poden i saben imbricar molt bé el saxo en el Metal extrem. Recentment ho hem vist amb grans grups com Shining – els noruecs -, Rivers Of Nihil o White Ward.

El millor que es pot fer, és recomanar a tothom que tingui un mínim interès per descobrir propostes diferents, creatives i que puguin arribar a trencar alguns dels nostres esquemes musicals més clàssics, que escolti els nou talls que formen “Hyperion” en què Sol Draconi Septem plasmen la seva particular visió de les històries que expliquen els peregrins en el transcurs del llibre.

P.D.: És possible que els més frikis d’aquesta història ja hagin vist que la discogràfica que ha produït aquest disc es diu “Time Tombs”. No sabem si ha estat creada pels mateixos Sol Draconi Septem, però sembla que tenen certa obsessió malaltissa per “Hyperion”.

Ivan Cateura