Daemon Grey és un grup canadenc de hard rock modernillu capitanejat per… en Daemon Grey. No és que sigui un grup d’una sola persona, però… ja tots heu vist allò dels Bon Jovi, no?

Doncs bé, són un grup que estaria a mig camí entre els (curiosament) també canadencs Theory of a Deadman de fa una dècada, és a dir, de quan feien cançons molones, i uns Bobaflex, amb una base amb un so una xiqueta de res més industrial, recordant en alguns moments als Gothminister.

Els falta arrodonir les cançons i arriscar una mica, perquè a part de temes com Whiskey Devil Girl (que sospito que les feminazis ja s’encarregaran de queixar-se sobre la mateixa) i Nature of My Beast, que són les menys lineals, pocs temes tenim que sobresurtin i ens cridin en excés l’atenció.

Sí que en conjunt, el disc es deixa escoltar i passa bé, no hi ha cançons que diguis “això és farcit”, no, però sí que els falta alguna cosa perquè t’entrin bé i, si comptem que aquestes dues cançons citades abans, són les més arriscades en so i estructura… doncs potser és que no s’han atrevit a llançar-se i, en controlar-se una mica i treure cançons més convencionals, és quan no els ha acabat de sortir bé.

Comptant que això és un debut, que el grup té vora d’un anyet, i que encara se’ls veu jovenets, tenen marge per a millorar i no fer del que són, canadencs, i anar al segur, a veure si aprenen del tiet Devin i veuen que, tot i que pot ser que calguin drogues, de l’estil de ser i fer música canadenca, també es pot sortir.

Lluís XXV